TOSSA DE MAR: "XV Travessia de la Badia de Tossa"

Aprofitant que les nenes nedaran diumenge la Travessia a Tossa decidim passar el cap de setmana al càmping Can Martí.

Encara que tenim el "petit" inconvenient que en Manel ha de fer un curset de l'empresa durant 6 dissabtes, de 8:00 a 15:00 hr!! Però aprofitarem el temps fent una mica de turisme per Girona.

Divendres 28 de juny : FIGUERES - GIRONA (40 km)

La Sandra avui ha hagut de fer d'entrenadora suplent a la piscina i hem d'esperar a que surti, així que ho tenim tot preparat i les passem a buscar quan surten, són les 20:15 h. i ens anem a dormir a Girona.

Anem directes al pàrquing de Fontajau (on l'any passat varem estar a la trobada d'ACpasion) i ens posem al fons, darrera una caputxina que ja esta aparcada (GPS: 41.991259, 2.812734).

De casualitat trobem a la M. Angels (la meva companya de feina durant 14 anys) i en Ramon, passejant el seu súper-gos Rock, mentre esperen al nen que a anat a jugar un torneig de futbol a Calella. Xerrem una estona (ara ja fa un any que la M. Angels no és a l'empresa, com passa el temps...)

La Núria juga amb el gosset, és tant petit!! Diu en Ramon que es un "Ratón de Praga".

Ens acomiadem i quan entrem a la auto per sopar ja son les 22:30 h.!!
Fem un pica pica variat amb pa amb tomata.

Mentre sopem, un grupet de nens, que deuen haver baixat dels pisos de davant, llencen uns quants petards, és Sant Pere, i un home encén unes fonts lluminoses.

Però aviat el pàrquing es queda en silenci...

Dissabte 29 de juny : GIRONA - TOSSA DE MAR (40 km)

En Manel s'aixeca aviat, comença el curs a les 8:00 h. Ho fan aquí mateix a Fontajau, així que en cinc minuts caminant hi és.
Nosaltres dormim...i dormim...fins les 10:00 h. !! Més que dormir fem el ronso.

La Núria surt a fer un passeig curt amb la Bety i ens anem cap el centre. El nostre destí és una botiga de Cupcakes que la Sandra ha vist per Internet, al c/ Pare Claret.

Travessem la passarel·la de vianants, per sobre el riu Ter, i arribem a La Devesa. A l'ombra dels grans plataners tenim una impressionant vista de la Catedral (encara que amb el mòbil la foto no surt gaire decent).

Per moltes vegades que travessem els ponts de l'Onyar sempre ens quedem una estona encantats mirant les carpes, són gegants!, els ànecs, i com no...les cases sobre el riu.

Hagués estat més ràpid anar directes pujant pel carrer Santa Clara, però preferim  passejar pel Barri Vell.

La Núria aquest any ha repetit el circuit de les "llegendes" amb el cole i primer vol passar a saludar a La Lleona (Si vols tornar a Girona...fes un petó al cul de la Lleona).

I desprès anar a pujar les escales de la Catedral de dues en dues, però no es pot... (la Núria perd la aposta, no va estar atenta el dia de l'explicació del guia...).

Creuem el Pont de Pedra i quan per fi arribem a la botigueta dels cupcakes la Sandra fa la mateixa cara que la primera vegada que va entrar a It's a small worl, a Disney, quan tenia 6 anys.

La noia és molt atenta i ens explica un munt de coses dels colorants i "fondants" per fer els pastissos.
Aprofitem i comprem varies coses.

Tornem cap al Barri Vell i ens parem a dinar un entrepà al König, en la terrassa, a peus de les escales de l'església de Sant Félix, veient com un munt de turistes van passant per La Lleona...

Cap a les dues tornem a la auto i esperem que arribi en Manel per sortir cap a Tossa.

Des de Girona en 45 minuts ens plantem a la recepció del càmping, fem papers i entrem. Ens situem a la mateixa parcel·la que l'any passat, al fons, davant la zona d'esports.

Les nenes surten disparades cap a la piscina i nosaltres aprofitem per treure els estris fora: toldo, taula, cadires,... (pot ser serà la primera i única vegada que les traiem aquest any!! Hem d'aprofitar)

I relax...

Al cap vespre ens acostem al centre i anem a inspeccionar la zona del Racó, a l'extrem dret de la platja, on suposadament demà faran la sortida de la travessa. Les nenes es queden al càmping, ens acompanya, contenta, la Bety.

Quan tornem les nenes han preparat la taula, amb un assortiment de pica-pica. Fem pinxos i carn a la nostra barbacoa "safari". Estem contents amb la compra.

Una petita sobretaula i a dormir que demà s'ha d'estar en forma.

Diumenge 30 de juny : TOSSA DE MAR - FIGUERES (90 km)

A les 7:30 h. en peu, hem d'anar a fer la inscripció de 8:30 a 9:00 h.
La Núria rondina, diu que vol dormir més.

Arribem a la platja i fem la inscripció, els hi pinten el dorsal al braç, ens han tocat els números 108 i 109.

Fem una ullada a les barquetes de pescadors que estan arribant, es veu que és una festa i que ara van a una plaça propera a vendre el peix agafat directament a la gent.

Mentre esperem la sortida, els petits a les 9:45 h. i la travessia gran a les 10:00 h., parem una estona el sol i fem fotos...

I arriba l'hora...
Fan una ràpida explicació als nens del recorregut. Segur que és la primera vegada que neden a mar i estan nerviosos. Tots volen posar-se a primera línia.

Han sortit rectes i una piragua els hi marca el lloc on han de fer la volta per posar-se en paral·lel a la vora, fins arribar a una segona piragua que els hi marca la segona girada cap a la línia d'arribada.

La Núria va molt bé, està en el grupet de davant, però quan arribem a la sorra estan desorientats i els hi costa enfilar la "meta", un noi va fent sonar una botzina per que sàpiguen cap a on han d'anar. Amb els nervis i les indicacions no he vist si entraven nenes davant, només veia casquets de colors!! Haurem d'esperar els resultats..

Però està súper-contenta, diu que li ha agradat molt i que no està molt cansada, han sigut en teoria 150 m.

Quan acaben d'arribar els petits es preparen els grans.
La Sandra es concentra...

I sona el xiulet...tots a l'aigua !!

Quan ja estan lluny de la sorra les gavines comencen a fer vols rasants sobre el cap dels nedadors, es deuen pensar que és un banc de peixos removent la superfície de l'aigua. Desprès la Sandra ens explicarà que li ha fet una por quan les ha vist volar tant a prop !
Comencen a arribar nedadors, un grupet entra destacat, però tot són nois. Faig servir l'objectiu de la càmera per intentar veure el casquet de la Sandra. Em sembla veure-la, si és ella està molt ben situada.

Doncs si!, ha fet una senyora cursa, entra com a primera noia. Desprès confirmaran que en lloc dels 750 m. previstos el gps els hi ha marcat una distancia nedada de 880 m.

En Manel que estava a la part de darrera de l'arribada ho confirma, ha guanyat.

Estan les dos molt contentes. Ha estat un dia rodó.
És una travessia de les considerades "populars" però tot i això té el seu mèrit que les dues hagin nedat tant bé.

Ara a esperar els premis, passant per la parada on donen esmorzar als participants.

Esperem els resultats i premis, que donaran al passeig, en el petit escenari on ahir una cobla tocava sardanes, asseguts en una terrassa, recuperant forces. En Manel es demana un "bocata calamares" i la Núria com no, un gelat.

I per fi...les medalles.

La Núria també ha entrat com a primera nena de la travessia curta. Està molt contenta.

I ara a descansar a la piscina del càmping fins l'hora de dinar, ens ho mereixem.

Dinem, fem una tranquil·la migdiada i desprès de fer "canvi d'aigües" al punt de servei del càmping tornem cap a casa.

Bon cap de setmana, curtet però complert.

SANT JULIÀ DE VILATORTA "FIRA DEL TUPÍ"

Com fa dies que no hem sortit aprofitem la trobada d'ACpasion, organitzada per l' EvaV, per fer una micro-escapada a Sant Julià de Vilatorta.

Divendres, 24 de maig: FIGUERES – SANT JULIÀ DE VILATORTA ( 90 km)

Surto puntual de la feina i passo a recollir a la Núria a anglès extraescolar mentre en Manel treu les gosses. Agafo quatre coses de la nevera fent temps a esperar que la Sandra torni de la piscina.
Carreguem les bosses al cotxe i sortim a buscar LaCargoleta.

Aprofitant que parem a casa la "yaya" a dir adéu li estirem uns quants litres d'aigua per acabar d'omplir el dipòsit.
Poso al GPS les coordenades que ens ha facilitat l'Eva al foro, tenim una previsió de 1h 20' fins a destí.

Quan passem Olot és posa negre i comença a ploure! Com tinguem un cap de setmana passat per aigua...
Entrem als Túnels de Bracons i per sort quan sortim el cel està més clar i l'horitzó es veu serè. Estem ja a Osona.

A la sortida nord de Vic enllacem amb l'eix C-25 direcció Girona, i en pocs quilòmetres trobem el trencant de Sant Julià/Folgueroles.

La carretera d'accés al poble, amb plataners a banda i banda, ens sorprèn per les impressionants "casones", però hem d'estar atents als GPS que intenta ficar-nos per un carreró a contra direcció.

De seguida veiem uns rètols amb indicacions al pàrquing d'autocaravanes i els anem seguint.

Quan arribem a la zona prevista per les AC ja hi han unes quantes (els millors llocs agafats) i ens posem al lateral que de moment està lliure. Fa pendent i tot i els calços el morro queda molt més baix.

Truquen a la porta i la Xènia i l'Aina, les nenes de l'Eva, ens porten una bossa amb informació de la zona i un "tupí" de record. La Sandra i la Núria marxen amb elles, no es fan esperar.

Abans de res sortim amb les gosses per que corrin una estona, i fan els primers "driblings" a en Biot. Saludem a la Pepi i l'Albert i estem una estona mirant com juguen els "peluts".

Al tornar ens fixem que queda una plaça entre les autos de la Pepi i la de l'Eva i vaig a preguntar, prèvies presentacions, si la tenen guardada per algú. No. Doncs ens traslladem.  Ara estem ben anivellats i en bona companyia !

Tornen les nenes, sopem, i marxen un altre cop, ara també acompanyades de les dues nenes d'en Carlos. Quin perill 6 donetes d'entre 10 i 13 anys...

Nosaltres fem sobretaula mirant una peli d'en John Wayne a 8tv, de les de "vaqueros" !!

A les 00:15 quan ja em decideixo a sortir a buscar a les perdudes me les trobo que ja tornaven. Venen molt contentes, han estat jugant a una tirolina. El parc al cantó del pàrquing és molt gran, amb zona de jocs, fonts i un "merendero".

Dissabte, 25 de maig: SANT JULIÀ DE VILATORTA

En Manel s'aixeca aviat i nosaltres fem les dormilegues una estona més.
La Núria de tota manera es vesteix ràpid per sortir a jugar, però les altres nenes encara no surten.

Passades les 10:00 h. anem cap el centre i passegem pels carrerons del poble.

Som dels més matiners en arribar a las parades de la fira, i podem mirar tranquil·lament. Veiem un tomba-truites que ens fa patxoca, desprès el comprarem.

Un rètol anuncia la possible visita a un antic forn, però quan anem encara té la porta tancada, això que ja passen de les 11:30 h.

Fem una parada per un cafè al bar de la plaça i mirem els menús que ofereixen els diferents restaurants del poble en un tríptic que ens van donar a la bossa d'informació. Estem entre dos, aquest vespre soparem fora.

Fent temps per que inaugurin la "mostra gastronòmica del tupí" passem a comprar el tomba-truites i una cassola de fang, amb la casualitat que la parada és d'un company d'ACpasion, en Joseph. Estem una estona fent-la petar.

Comprem secallona i xoriços a una altra parada, demanant els tiquets de tot per posar-los a la caixa que té l'Eva al pàrquing.

I ara si, a tastar les especialitats del "tupí"

Dos vals a 4 euros cada un ens donen dret a dues "tapes" (ens regalen la cassoleta de fang) i dues cerveses. Triem una d'arròs amb calamarsets i una de mandonguilles.

Hi ha gana i en un moment està tot menjat. Repetim de mandonguilles.

Tornem a dinar i ens apuntem al punt de informació per fer la Ruta de les cases modernistes, a la tarda.
Al pàrquing veiem que han arribat més autos durant el matí. Totes les places previstes estan ocupades.

Ens acabem les botifarres rostides que va preparar en Manel, amb la intenció d'acompanyar-les amb puré de patates, però s'ha acabat i improviso una crema d'espàrrecs.

A mig dinar truquen a la porta, l'Eva ens ve a convidar a treure la taula i dinar amb ells que han fet parada darrera l'auto, però ja estem entaulats i optem per sortir desprès a fer el cafè.

Les nenes acaben de menjar i tornen a desaparèixer, quina tranquil·litat...

Preparo una cafetera i sortim a conèixer els veïns. Són l'EvaV i en David, en Carlos i l'Ester (CarlosK75) i l'Amador i la Montse. Al cap d'una estona s'afegeixen la Pepi i l'Albert. En Biot fa companyia a en Mateo i en Nut, que estan dormitant tranquil·lament. La Beti i la Nana es queden al seu "cau" si no perilla la taula, amb les galetes i els bombons.

Cauen els cafès i els bombons, i el cava.

Quan arriben les 17:00 h. ens fa mandra cridar a les nenes per anar a fer la ruta modernista i ens quedem fent la xerrada una estona més. Fins que comença a refrescar i decidim baixar tots al centre a fer un volt (10 adults + 6 nenes + 5 peluts !!).

Les nenes ens expliquen, emocionades, que han ajudat a la policia fent de testimonis d'un cotxe que s'ha emportat unes pilones per davant i desprès d'encastar-se contra un muret ha fugit.

Tornem cap a la auto i les nenes diuen que no volen anar a sopar de restaurant, la Sandra no es troba gaire bé, té mal d'orella, i la Núria només està pendent de sortir a jugar desprès de sopar. Així doncs improvisem una sopeta (sempre va bé portar un parell de tetrabrics de caldo a l'armari) i uns frankfurts.

La Sandra es posa a dormir aviat i la Núria marxa de "juerga". Avui surto a buscar-la una mica abans, que no s'acostumi...

Diumenge, 26 de maig: SANT JULIÀ DE VILATORTA - FIGUERES ( 90 km)

Com ahir, la Núria es vesteix aviat. Marxarem cap a Figueres desprès d'esmorzar i vol aprofitar fins el darrer moment al parc.

En Manel porta esmorzar de la fleca, els croissants estan boníssims.

Recollim i fem la darrera xerrada amb l'Eva i l'Amador mentre tornen les nenes, són quasi les 11:00 h. Ens acomiadem també d'en David i de la Pepi i l'Albert que marxen a fer la Ruta del Camp d'Aviació.

Enfilem cap a casa, que dinem amb la "yaya".

ESQUIANT A LA MOLINA

Aquestes mini-vacances de Setmana Santa canviem el rumb. Portem dos anys anant a la Provença i les nenes es queixen de que fa temps que no pugem a esquiar, així que anirem a "la neu".

La primera intenció era pujar a Font Romeu, doncs el pàrquing està bé i ens agrada l'estació, però ho descartem per que a la tarda, desprès d'esquiar quedes limitat si no mous l'autocaravana i baixes al poble, doncs a dalt no queda res obert, i també s'ha de llogar el material al poble, a pistes no en lloguen (al menys així era fa dos anys quan varem estar per Nadal).

Desprès de llegir varis fils al foro ACpasion ens decantem per anar a La Molina.

Dijous, 28 de març: FIGUERES – LA MOLINA ( 121 km)

Com cada any m'agafo festa el dijous per preparar les coses, així podem marxar més aviat. La rutina pre-sortides: portar la roba a la AC, comprar menjar, revisar que m'he deixat,... (sempre em deixo alguna cosa). Sort que els esquís i les botes ja les varem portar diumenge!

Compro menjar preparat per tres àpats.

A les 18:00 h., tant punt arriba en Manel sortim. Acabem d'omplir el dipòsit d'aigua a casa la yaya quan ens passem a acomiadar. Encara s'està pensant si pujaran diumenge a dinar al  càmping del tiet a Queixans.

De camí les nenes estrenen el Trivial que els hi ha comprat en Manel, el que teníem era tant antic que les preguntes els hi sonaven a xino.

Pugem xino-xano encara que el tram de la collada es fa pesat com sempre, i a sobre plou!

Cap a les 20:30 h. arribem a La Molina, passem de llarg el pàrquing de "Pista Llarga" (hi ha dues AC) i anem cap el de "Telecabina". Ja veiem varies autos a la part de dalt del pàrquing. Ens situem en un extrem per poder treure les gosses sense molestar a ningú.

Mentre començo a fer el sopar, truites franceses i pa amb tomata, en Manel treu les gosses. La Beti no es troba bé, ens espanta quan es comença a rascar el morro amb les dues potes. Ens adonem que té el coll ben botit i dur! Intentem mirar-li la gola amb la llanterna però no es veu res estrany. Segur que fent de les seves li ha picat un bitxo o se l'ha empassat...Li donem un ibuprofé a veure si li fa una mica d'efecte. Al menys es menja la meitat del sopar, encara que li costa empassar. Si demà no està millor haurem de buscar algun veterinari per la zona.

Les posem al "niu" desprès de llençar al contenidor el matalasset d'escuma que els hi havíem posat. Que burres són!! Només els hi ha durat el trajecte de pujada, l'han rascat tot. Ara dormiran sobre les llosetes de goma que porten a la gàbia.

Sopem i mirem una mica la tele, un capítol de "Veterinaris" i el "Polònia", on fan un recull de les cançons de la temporada (a la Núria li encanta el Mas Style!)

I cap a dormir que demà hem d'esquiar...

Divendres, 29 de març: LA MOLINA

Ens despertem aviat, són quarts de vuit, però fem una estona el "remolon". Sembla que fa vent, no se com estaran les pistes.

A quarts de nou ja puc mirar l'estat de les pistes al mòbil, 46 obertes de 53. Crec que en tindrem prou!

Esmorzem, ens equipem i anem primer a llogar els esquís per les nenes. La Sandra ja paga com adult, clar amb el seu 38 de peu!! (2 equips x 2 dies = 61 €). Posats a pagar passem per la taquilla dels forfaits (pack familiar 2 dies = 248 €, inclòs assegurança, el darrer dia hem de tornar els carnets i ens abonen la fiança de 4 €)

Encara no són les 10:00 h., pugem unes escales fins a la base del telecadira "Trampolí" i ens calcem els esquís, bé es calcen els esquís, jo ho intento però...merda...estreno les botes i no he regulat les fixacions!! Són un pel més grans que les velles i no entren!!  Uff, em venen uns fogots, ara que?? En Manel em diu que baixi a la botiga de lloguer (la que queda més a prop no és on els hem llogat nosaltres) i que pregunti si m'ho poden arreglar. I baixo, i ara és hora punta i al menys hi cinquanta persones fent cua...faig la intentona d'entrar per la sortida i preguntar-ho (millor dit suplicar-ho) directament al noi que està regulant les botes als llogaters. Amb cara de circumstàncies hem diu que cap problema, però que he de fer la cua. Merda, li demano un tornavís i ho intento jo mateixa, però no puc.

Surto disparada cap a dalt una altra vegada i ho intentem amb en Manel, però tocant el cargol posterior no es mouen. Tornem a baixar (les nenes ens esperen a dalt) i tornem a preguntar al noi de la botiga, que ens explica que no és el cargol, que hem d'aixecar una pestanya metàl·lica i després fer córrer la fixació. Sortim a fora per no molestar i per fi les podem regular. Respiro. (Després veurem que a l'entrada dels telecadires hi ha un poste amb diferents tornavisos perquè la gent els pugui fer servir per regular les fixacions, ara ja ho sabrem)

Ara si, les 10:15 h i agafem el telecadira.

Primer ens quedarem una estona fent les pistes verdes de la zona Trampolí, a veure com va la Núria, i després pujarem més a munt. La Sandra, després dels tres dies de curset amb l'Institut, ja s'atreveix amb tot.

Dit i fet, passem el matí lliscant. La Núria va molt bé, encara que en algun tram amb més pendent es queixa, però baixa fent "esses amb cunya" per tota la pista, i al final s'atreveix amb un petit "schuss" als trams més planers.
Hem pujat fins el Torrent Negre on ens quedem fins l'hora de dinar. Com no hem preparat entrepans, cap a quarts de dues decidim baixar a menjar alguna cosa ràpida. Agafem la pista "blava" Volta Muntanya Sagrada, que ens porta directament cap el pàrquing.

Quin descans treure'ns les botes!

Escalfo canalons i dinem en un plis-plas.

Cafetó i tornem-hi. Quan arribem al telecadira la Núria ha perdut un guant, i això que li he repetit varies vegades que anés amb compte i els portes lligats! Doncs aquesta tarda amb un sol guant, sort que fa caloreta.

A les 15:00 h. tornem a estar a dalt.

Deixem triar a la Núria i vol fer una pista "vermella", baixem per la Carena i ho fa molt bé.
Passades les 16:00 h. estem tots cansats i donem per acabat el dia.

Tornem a la auto i fem torn de dutxes.

Veiem tornar al matrimoni de l'autocaravana del cantó amb una bossa i pa i ens comenten que al sortir del pàrquing hi ha un súper. Agafem les gosses i anem a fer un passeig.

Per cert, la Beti està millor, se li ha desinflat força el coll. Les nenes riuen, diuen que sembla un pelicà.
Primer ens arribem fins la Pista Llarga i comprem un parells de guants nous per la Núria i un stick pels llavis (estem tots una mica cremats) a la botiga Intersport. Després passem pel súper Gemma i comprem pa i un parells de coses que ens falten per la auto. Les nenes pesquen Oreos.

Tornem tranquil·lament cap a la auto.

Per sopar: una mica de pop per picotejar, i sopa amb Frankfurts.
La Núria a les 21:30 h. diu que té són i puja cap el llit, els altres aguantem fins les 22:00 h. i tanquem llums.
Estem fets caldo!.

Dissabte, 30 de març: LA MOLINA - PUIGCERDÀ ( 45 km)

Són les 8:00 h., ens aixequem.
Avui canviarem la rutina, començarem a esquiar aviat, farem entrepans per mig matí i allargarem a les pistes per dinar més tard.
Dit i fet, a les 9:15 h. estem agafant el primer telecadira.
Pugem directament fins la zona de Torrent Negre i aprofitem la neu del matí abans que es posi pasteta.

Cap a les dotze fem un descans al refugi de Costa Rasa, on mengem els entrepans amb begudes i patates que comprem al bar.

Tornem a pistes, encara que la neu està ja força malament.
Està molt emboirat, sobre tot a les zones més altes, i cap e les 15:00 h. en Manel diu que ja té prou, que baixa cap a la auto. Les nenes volen més i ens quedem una estona fent les pistes de la zona més baixa.
A les 16:00 h. la Sandra i jo també ens retirem i ens hem de quedar esperant a la Núria que faci unes quantes baixades més ella sola a la pista Baby que està a tocar el pàrquing. No es cansa mai!

En Manel ens porta els "descansos" i anem a tornar el material llogat de les nenes. Passo per l'oficina d'Atenció al Client i em tornen els 4 € de fiança al tornar els forfaits.

I ara si, a dinar.
Rodó de vedella rostit amb puré de patates.
Ens dutxem tots, i deixem el dipòsit al mínim, hem d'omplir i buidar el químic. Ens arribarem a Saillagouse abans d'anar a Puigcerdà.

Quan tenim tot recollit, hem deixat eixugar els esquís per que no regalimin al garatge, és un luxe tenir un garatge tan gran! i no haver de patir per guardar les coses.

Anem cap a Saillagouse i entrem al pàrquing on es troba el punt de servei "flot bleu" (GPS: +42º27'27", +2º2'15"). Trobem un home buidant grises i ens diu que no sap si funciona l'aigua neta. Uns nois estan mirant el borne i els hi comento que s'ha d'anar a buscar un "jeton" a la Oficina de Turisme, hem diuen que està tancada. Doncs posa a Campingcar-infos que també en venen al restaurant Cristina, el problema és que no sé on està... Vaig cap a la O.T per veure si tenen alguna indicació a les vidrieres, però no. Com a darrera opció pregunto a una dona que sembla del poble si sap on està aquest restaurant i posa cara de poker, no el coneix, li explico que és pel "campigcar" i llavors hem diu que si, que és el restaurant que fa cantonada al cantó del pàrquing ¡¡ han canviat de nom !!

Quan torno trobo una altra AC que diu que els hi han dit que no funciona, a veure si he comprat el "jeton" per res. Li dic a en Manel que es prepari amb la manguera que de totes maneres ho provem, tot el que pot passar és que perdem els 4 € del "jeton". La noia es queda mirant, esperançada de que funcioni, també deuen estar "secs".

Tenim sort, fem el canvi d'aigües i buido el químic. Aquest tipus de punt de servei, els "flot bleu", no m'agraden gens, sobre tot si qui els fa servir abans que tu no s'hi mira gaire i ho deixa tot esquitxat...

Ala, ja podem anar de passeig a Puigcerdà, tornem enrere i entrem una altra vegada a Espanya. Buscarem lloc en algun carrer per darrera el llac, doncs el pàrquing recomanat  segur que està molt ple i no ens anirà be per treure les gosses.

Desprès d'un parell de voltes, els carrers estan plens de cotxes, arribem al pàrquing que varem estar fa un parell d'anys, molt tranquil i davant d'una gran zona verda i parcel·les. Està marcat com Pàrquing Bus, però a aquesta hora ja no crec que arribi cap excursió, es més, dubtem de que els autobusos encara pugin fins aquí amb els pàrquings nous que han habilitat. De tota manera ens posem en una punta per si a cas. (GPS: +42º26'25", +1º55'36").

Fa fresca, ens abriguem i desprès de donar el sopar i el corresponent passeig a la Beti i la Nana, anem cap el centre. En un moment estem bordejant el llac. Les nenes s'encanten davant de l'Hotel Villa Paulita (*****), que ocupa una fantàstica mansió de finals del s.XIX, però tampoc és per tant, elles ja tenen el seu propi Hotel Cargoleta!! Rondinen, diuen que volen anar a un Spa!

Continuem cap a la Plaça, està ple de gent, molta i molta gent.

Mirem una estona aparadors i encara que fa fred agafem una taula a l'exterior d'una cafeteria de la Plaça, això si, a tocar l'estufa.

No fan crêpes, llàstima! Però si gofres, i es clar, les golafres...no es poden estar de demanar-les.

En Manel i jo fem una cerveseta.
I tornem cap a la auto, a fer el sopar. (Sé de dos que es deixaran coses al plat)
Com ja no tenim gaire gana faig uns pits de pollastre a la planxa amb formatge de "raclette" fos.
Ens truca la yaya que al final si que pugen i demà ens trobarem per anar a dinar a Queixans.
I acabem de mirar Skyfall (James Bond...), que ahir varem arribar només a la meitat.

Diumenge, 3 de març: PUIGCERDÀ - QUEIXANS - CAMPRODON ( 93 km)

Cap a les 8:00 h. ens aixequem, però en pocs segons són les 9:00 h. ¡¡ Avui es canvia l'hora !!
Esmorzem, recullo els plats i ens preparem per tornar al centre a fer un volt. Ens va dir la yaya que arribarien sobre les 11:30 h., així que aprofitarem el solet que fa.

Per la nit han arribat dues "californies" que han dormit darrera nostra, i les gosses fan unes curses amb els seus inquilins "peluts", un llebrer molt poruc, un "bodeguero" i un pastor alemany.

No ha vingut cap autobús, així que no movem la auto de lloc.

Una vegada al centre trobem el mercat i aprofitem per passejar una estona. Entre les parades de roba no hi ha cap problema, però quan enfilem la zona del menjar la Beti aixeca el nas i ensuma sense saber d'on li vénen aquests aromes a cansalada i fuet!! L'agafo curt i fort no sigui que tinguem algun ensurt.

Aprofitem per comprar uns formatges i en Manel agafa un assortiment d'olives, entre elles unes ben grosses (i molt picants), per posar-les demà de vermut al dinar de les "mones". A veure qui pica...

Són les 10:30 h. truco a la yaya per quedar i tant tranquil·la em diu que van molt bé de temps i que ara a les 8:30 h. sortiran de Figueres. Han endarrerit l'hora enlloc d'avançar-la !! Haurem d'esperar.

I ho fem en una terrassa, aquesta vegada sense crêpes ni gofres (encara que elles ho han intentat)

Quan és hora tornem al pàrquing i abans de deixar Puigcerdà passem pel Carrefour de la sortida a comprar unes cosetes.

Abans de la una arribem al Càmping Queixans on ja ens esperen l'Alex i la yaya, acaben d'arribar.

Volem aparcar fora però el tiet ens diu que passem, que hi ha varies parcel·les no ocupades i que ens posem on vulguem. No sap que entrem de "il·legals" a les gosses al garatge, desprès haurem de confessar! (el càmping no admet animals).

La Núria (la meva cosina gran) està d'ajudanta a la cuina (l'han ensarronat! Quines vacances...)

Xerrem una estona i dinem. L'Anna (la meva cosina petita) ens posa per degustar la seva nova recepta de "favetes".

Desprès de plats i estona arriba l'hora d'una copeta de cava per rematar la trobada.

Passades les 18:00 h. ens acomiadem de la família i marxem, uns cap a Figueres i nosaltres cap a Camprodon, on farem nit.

Anem directes cap al pàrquing Mas Ventòs (GPS: +42º18'44", +2º21'46"), on ja varem estar l'any passat. Està força ple de cotxes, i dues autos estan aparcades al través en les places en bateria, ocupant bastant més espai del necessari. Nosaltres, encara que el morro surt una mica en la zona de pas, ens posem en bateria, tal com hem llegit en varis posts i consells del foro ACpasion.

Són més de les vuit però sortim a fer un passeig pel centre, i menjar la darrera crêpe de nutella !!
La Núria encara pesca unes secallones (fuet molt primet i llarg)

Fem un sopar ràpid de pa amb tomata i embotit i mirem una peli.

Dilluns, 1 d'abril: CAMPRODON - FIGUERES ( 73 km)

Ens aixequem i esmorzem ràpid, hem d'arribar amb temps a Figueres per fer la "neteja" abans d'anar a dinar a casa la yaya.

Avui de postres tenim: MONES!!

CENTELLES: "CAU DE BRUIXES" 2013

S’acosta el “Cau de Bruixes” de Centelles, i aquest any ens hem tornat a apuntar a la trobada d’autocaravanes, organitzada per l’EvaV.

Només esperem que no faci tanta fred com l’any passat!

Divendres 25 de gener: FIGUERES - CENTELLES

Tenim tot a punt, i quan arribo de la feina en Manel ja té LaCargoleta  al pàrquing de casa i la Sandra ja ha tornat d’entreno. Agafem les bosses i la Beti i sortim cap a Centelles.

Són les 19:50 h i el GPS ens marca hora d’arribada les 20:55 h.

La Núria va dibuixant i la Sandra, com no, enganxada al mòbil.
Quan agafem la sortida de Centelles (44) que ens porta directament al polígon ja veiem dos autos davant i una que trenca tot darrera nostre. Sembla una peregrinació.

Tenim intenció de posar-nos en el carrers laterals, però aquest any la gent sembla que ha arribat més d’hora i comencem a buscar lloc. El carrer de baix, més planer, està ple, ocupat majoritàriament per caravanes, queda un lloc al fons de tot i en Manel rondina perquè es vol ficar i li dic que està molt apartat. Fem la volta i ja veiem la auto de la Pepi i l’Albert, estan en lloc privilegiat, segur que han arribat dels primers. On varem estar l’any passat, en front a un transformador també està ocupat i queda lliure el tall de carrer amb més pendent. Parem i poso els calços, però ni pujant a tope ens anivellem. Ens movem més endavant, just a l’inici del carrer i donem per bona la situació.

Al menys des d’aquí veurem en primera fila arribar la furgo del pa.

Les nenes posen la tele i piquen unes chips mentre nosaltres traiem la Beti abans de fer el sopar. Els veïns de darrera tenen un bòxer, i ens fixem en la finestra que han posat a la porta del garatge, fa temps que diguem de canviar la reixa per una així.

Avui tenim sopar especial, celebrarem el meu aniversari a la autocaravana: en Manel i jo pop a la gallega, cargols punxons i una ampolla de “turbio”; les nenes caldo que he portat de casa i ous ferrats.

I...sorpresa...pastís de xocolata...i cava.

I...regal...dues boletes Pandora, una de “murano” blau i l’altre de reixeta. Que maques!

Mentre estem a la taula anem veien el degoteig continu d’autos arribant al pàrquing.

Mirem una estona la tele, fan en “Bourne”.

Dissabte 26 de gener: CENTELLES

No tenim presa, en Manel s’aixeca a treure la Beti i jo hem quedo una estona més fent la “remolona”, les nenes encara dormen. Faig un esforç i salto del llit.

Obrim la finestra i ja veiem gent fent cua a la paradeta del pa. Sortim jo i la Núria a buscar l’esmorzar. La Sandra quan està a la auto sembla que s’enganxi als llençols!

Just quan ens toca s’han acabat les provisions, agafo 3 xocolates i un parell de brioixos i anem a esmorzar. Cau bé la xocolata calentona. Al veure tornar la furgoneta amb els “reforços” surto a buscar el pa i agafo uns quants bunyols.

A quarts de dotze anem cap el centre. Pugem pel caminet fent drecera.

Abans de res passem per la botiga de plats preparats, Ca la Rosa, que està a la mateixa plaça i encarrego i deixo pagat el dinar (canalons, pollastre a l’ast i cargols).

Des de la Plaça Major ja veiem venir els gegants, la Cent i en Teies, que van cap al Passeig passant sota el Portal Nou, i es paren davant la Capella de Jesús, on aprofitem per fer unes fotos.

Fem un volt per las parades i tastem la cervesa casolana de Centelles, Terra. De tornada a la auto recollim el dinar.

Com és aviat aprofitem a fer una mica de bricolatge, canviem el pilot de les llums posteriors que varem xafar tornant d’Alsàcia. No és gens complicat, es descargola i surt tot sencer, s’han de desempalmar els cables i empalmar-los al nou pilot, cargolar el conjunt...i llestos. El pitjor es el preu: 54,15 €. Encara que hagués estat molt pitjor xafar el faldó.

Dinem tranquil·lament, fem un cafetó i des de la taula veiem el moviment a la zona central de l’aparcament i gent que va cap a la piscina. Veiem arribar cotxes i gent del Torelló. La Sandra veu a la Samar, del Vic. Mirant per Internet veiem que és el Campionat d’Osona.

Mentre les nenes miren una peli al Disney aprofitem per fer una migdiada, i ens despistem i ens donen quasi les 18:00 h. Elles han aprofitat per fer els deures.

Al voltant de les 19:00 h. ens abriguem i agafem els barrets de bruixes i bruixot. Passem de portar la càmera de fotos, les faré amb el mòbil (encara que el resultat és bastant pitjor).

El carrer que ens porta al centre està ple de bruixots procedents de les autos.
Quan enfilem el c/Socós (el que va fins a la plaça) ja està tot a les fosques.
Passegem entre les parades del “mercat màgic” i la Núria va directa a que la pintin. Sembla que li fan a conjunt de l’anorak!

Anem cap el Passeig, on comprem un imant per la nevera amb la corresponent bruixeta. I, ja que hi som, encarreguem una caixa de 12 cerveses Terra, que recollirem desprès del correfoc.
I ara si, arriba l’hora d’anar cap els carrers temàtics! La Núria rondina, diu que el “senyor” de la motoserra de l’any passat li feia por.
Comencem pel c/ Sant Antoni, que trobem que està molt menys decorat que l’any passat (serà la crisis). En el primer racó hi ha una barra on reparteixen “xupitos” pels nens (gotets amb gasosa).
Passem pel túnel en que s’ha convertit el carrer, mirant darrera els raconets que no hi hagi cap “monstre” amagat.

Arribem a la placeta que es forma al c/ Hospital i fem un descans mentre prenem el “cremat” reglamentari.
Està boníssim. La Sandra troba a faltar la coca que tenien l’any passat en aquesta paradeta.
Una vegada refets entrem al Pas de la Cira, encara més fosc.
Ens surten de cop uns bruixots d’un racó i ens fan un bon espant, la Núria s’enganxa a mi com una paparra.
Pugem unes escales i arribem al Bosc de les Fades. No fan cap espectacle, però estan repartint gotets de caldo. No els hi fem el lleig i en prenem un cada un.

De tornada trobem il·luminada una  façana a la Plaça de l’Església.

Ja han sortit les bruixes!!
I ara a sopar mentre esperem l’hora del correfoc, les nenes frankfurts i patates i nosaltres uns entrepans de botifarra amb una cerveseta.
Com ens sobra temps anem a recollir les cerveses a la parada de Terra abans que comenci el correfoc. Agafem també una empanada de carn, pel dinar de demà.

Tornem a la Plaça Major i està plena de gent, no veiem res. En Manel puja a la Núria a l’esquena i la Sandra i jo ens infiltrem més endavant. Es un espectacle d’una bruixa, que vola penjada d’una grua.
En una pantalla gegant veiem com proclamen a la “bruixa de l’any”.
Passen 15 minuts de les 22:00 h. i comença el correfoc. És estàtic, no fan un recorregut pels carrers sinó que estan tota l’estona a la plaça. Encenen les primeres traques i tot de cop el munt de gent que teníem davant tapant la visió s’esvaeix.

D’una estem a primera fila i la Núria al veure caure les guspires surt disparada a amagar-se darrera l’estàtua. Jo la segueixo, l’anorac és nou i no tinc ganes de sortir foradada. En Manel i la Sandra es queden a tocar l’estàtua, la Sandra està pujada en un dels graons.
Aprofito a fer unes fotos des de la rereguarda, però amb el mòbil la qualitat és bastant dolenta.

S’acaba el correfoc i en Manel s’ha quedat amb les ganes de ficar-se sota les guspires. L’any que ve hem de venir preparats.
Carreguem la caixa amb les cerveses i tornem cap el pàrquing.
A dormir...

Diumenge 27 de gener: CENTELLES - FIGUERES

Quan ens despertem, cap a les nou, comencem a recollir. Marxarem aviat doncs hem d’anar a dinar a Figueres.
Esmorzem xocolata amb melindros, de la “fleca-mòbil”  i compro una bosseta de bunyols pels postres.

El dia s’ha aixecat gris. Fem les darreres fotos al sortir del pàrquing.

I diguem adéu a les bruixes fins l’any que ve.
En una horeta estem a Figueres, ens dona temps a rentar la auto i així aprofitem per buidar grises.

Anem a dinar canalons a casa la yaya. I, sorpresa...

Celebrem l’aniversari per duplicat. El pastís, que ha fet l’Alena, està boníssim!