Fa un mes que tenim LaCargoleta en repòs en el seu cau i ja és moment de tornar a sortir.
Aquest cap de setmana llarg de la festivitat del Pilar anirem a gaudir de la comarca natural del Collsacabra, en concret farem parada a les viles de Cantonigròs i Rupit, amb la previsió de fer les corresponents rutes de senderime...a veure que diu el temps (de moment pronostica alt percentatge de pluja).
L'Alex també s'afegeix a l'excursió, i ve carregat amb una important reposició del celler!
Sense cap imprevist de darrera hora, i desprès d'acomiadar-nos de les nenes que es queden a casa (tenen cap de setmana intensiu de TDR -Treball de Recerca 2n BAT-, que la Núria ha de presentar el proper dimarts i la Sandra està de correctora i donant els consells finals) ens posem en ruta.
Aquesta vegada el trajecte és curt, tant sols 80 quilòmetres ens separen de destí, tot i que els darrers 20 transcorren per una estreta carretera de muntanya plena de corbes.
Al voltant de les nou arribem a Cantonigròs, no hi ha perdua per arribar fins a l'àrea d'autocaravanes que queda molt a prop del Camp Municipal de Futbol.
Una autocaravana i dues campers ja estan col·locades i mentre fem les tasques típiques "d'implantació" arriben varies més.
El primer que fem una vegada tots a dins és sintonitzar la televisió (ara ja amb un nou acople mascle per el cable de l'antena! Podeu llegir els nostres periples amb la TV en el post de l'anterior sortida: Cerdanya-Capcir), i sense pujar el màstil ni orientar-la agafem 40 canals!!! Tornen a riure de mi una estona més.
El millor que es pot fer quan la pífies (molt) és assumir-ho, així que els deixo riure tant com volen.
Girem full i ens concentrem en el sopar, una perola de cargols amb salseta de tomata i encenalls de pernil que en Manel va preparar ahir a casa, i un petit assortit de formatges. Maridat amb una ampolla del celler de l'Alex...
I per acabar la nit, uns xarrupets de limoncello casolà fet amb les fruites del llimoner de ca la iaia.
LaCargoleta darrerament s'ha reconvertit en una auto gourmet!
No fa gaire fred però preferim deixar la calefacció al mínim per dormir confortablement.
Tanquem llums, a veure demà com s'aixeca el dia...perquè ja la pluja ha fet acte de presència.
El que prevèiem ha passat, ha estat plovent intermitentment durant tota la nit, i quan ens aixequem el dia pinta molt negre tot i que no plou.
Esmorzem mirant les notícies matinals (hem de recuperar el temps perdut sense TV...), agafem els estris (motxilles, entrepans i paraigües - per si de cas! -) i anem cap al punt de partida de la ruta que farem aquest matí, que es troba a l'altre extrem del carrer, just passat el camp de futbol. En aquesta zona hi ha un altre pàrquing, segur que els dies que l'àrea s'omple la gent ve cap aquí.
Àrea d'autocaravanes de Cantonigròs
Desprès d'admirar l'encant de l'indret anomenat La Roca Foradada, tot i que no hem vist caure gens d'aigua pel salt del mateix nom, caminar una bona estona sota la pluja (ja hem fet bé en agafar els paraigües) i trobar-nos un parell d'imprevistos que ens han fet variar el trajecte tornem cap a l'àrea.
Salt de La Foradada
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
SALT DE LA FORADADA DES DE CANTONIGRÒS
Sembla que la pluja amaina però no ens arrisquem, tal com tenia previst en Manel, a treure la barbacoa a fora per a fer l'arroç a la caçola amb bolets que tenim de menú. El xef haurà de cuinar a dins, i una vegada que endrecem tots els estris de la caminada (que venen plens de fang) ens hi posem. Ell als fogons i nosaltres a preparar un vermutet per anar passant l'estona.
Els veïns de la camper són més valents, cuinen fora i es posen a dinar a la taula de pícnic de què disposa l'àrea. Clar que ells no tenen més remei, no tenen l'opció de cuinar a dins...no hi caben!
I fent-la petar van passant les hores, fa estona que ha començat a ploure de nou i passem la tarda sense sortir de la auto. L'objectiu pendent de la jornada és anar a menjar quelcom a un local que ha reservat aquest matí en Manel, un dels únics que feia servei de sopars.
Una dutxa i estem llestos, a les 20:30 en punt sortim cap a Can Puntí, per sort ens queda molt a prop (400 m segons el Maps). Marxem sense els paraigües, sembla que està començant a aclarir.
Sopem molt bé, després d'uns entrants els nois comparteixen un xuletón de 1/2 quilo i jo m'inclino per un tataki de tonyina, tot boníssim.
I una bona atenció del personal: lloc a recomenar!
De tornada a la auto el cel ja presenta alguna clariana que deixa veure els estels, sembla que demà lluirà el sol!
I si, el cel llueix blau i serè.
Deixem d'hora Cantonigròs, sense haver visitat el poble. Tinc la sensació, després d'observar el Maps a "vista d'ocell", que no té res d'especial, el nucli urbà són cases a banda i banda del Carrer Major, i noves urbanitzacions parcel·lades a les afores.
Si no hagués plogut ahir hauríem fet un cop d'ull, però ...
Resulta que aquesta peculiar distribució urbanística és el resultat dels seus orígens, quan per allà el s. XVI un tal Antoni Prat, també anomenat "Toni Gros" regentava un hostal que acollia als viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. Al voltant d'aquella edificació va anar creixent el nucli urbà, i el "Mas de Can Toni Gros" va originar la vila i el topònim de Cantonigròs.
Uns vuit quilòmetres separen Cantonigròs de Rupit, en un moment hi som.
La qüestió era moure'ns i arribar d'hora i no tenir problemes per aparcar, Rupit és un petit poble amb encant (declarat Conjunt Històrico-Artístic) que atreu a molta gent i un mateix pàrquing a l'entrada de la localitat (el casc antic és peatonal) acull a tot tipus de vehicles (motos, cotxes, autocaravanes i autobusos turístics).
Quan accedim desprès de retirar el corresponent tiquet de la màquina (preu per autocaravana: 7€/24h) la zona dels cotxes està força buida, però totes les places reservades per autos, que corresponen al lateral posterior - antigament marcat com a zona autobusos -, estan plenes, i a part moltes altres ocupen el lateral que dóna al riu, estacionades en bateria.
Ens dirigim al punt de servei que han instal·lat no fa gaire, i mentre en Manel buida dipòsits jo vaig a investigar on ens col·locarem.
De moment ens fiquem entre dues autos en bateria, si desprès veiem que trobem un lloc millor ja ens canviarem.
Esmorzem, mentre veiem el degoteig continu de vehicles que entren al pàrquing i el van ocupant ràpidament, i ens preparem per fer la ruta típica de tot bon visitant de Rupit, el camí de la riera cap el Salt de Sallent.
Pàrquing de Rupit a les 10 del matí
Sortim del pàrquing en direcció al centre històric; hem de creuar la Riera de Rupit, travessar el poble i baixar una altra vegada cap a la riera, que en forma de meandre el voreja. En aquest punt començarem la ruta.
La riera, que passa molt profunda i forma un congost encerclant la població, separa les edificacions que es van construir a ambdues ribes. Antigament tant sols una passera de fusta sobreposada a unes pedres al mig de la llera unia aquestes ribes, i aquesta ràpidament quedava malmesa quan augmentava el nivell de l'aigua.
L'any 1945 uns artesans rupitencs van construir un pont penjant amb l'objectiu de salvar la riera per la part alta, sense haver de baixar arran d'aigua. El que veiem actualment es correspon a una reconstrucció de l'estructura original que es va dur a terme mig segle desprès, l'any 1994.
Aquest element constructiu ha esdevingut amb el pas del temps un dels principals atractius per als visitants, que el creuen com si fos una aventura.
Tot i el rètol ben visible de NO ESTÀ PERMÈS GRONXAR-S'HI més d'un no pot evitar la temptació...
Just passada l'esglèsia de Sant Miquel hem d'agafar un estret carrer a ma esquerre, ben indicat amb els rètols de les diferents rutes.
Passem pel curiós pòrtic amb voltes sota una de les cases i per un caminet descendim fins a la llera de la riera.
Imatges de Rupit des del camí de la riera
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
RUPIT - SALT DE SALLENT - SANT JOAN DE FÀBREGUES
Sal de Sallent i gorga del Diable, des del mirador
Mirador (a l'esquerre), des de la part superior del salt
Finalitzada aquesta bonica i concorreguda ruta deixem a les gosses descansant a la auto i tornem al centre a fer un vermutet.
Veient l'aglomeració de gent preferim fugir del centre i ens quedem a la terrassa del Restaurant Albert, just abans d'arribar al pàrquing i que fa molt bona pinta. Ocupem la darrera taula lliure, però la millor, just a sota el porxo d'entrada de la casa.
Quina tranquil·litat comparat amb el que hem trobat al centre!!
A aquesta hora comencem a veure a la gent que ha vingut a passar el dia intentant trobar lloc per dinar, però amb la reducció d'aforament pel Covid19 els que no tenen reserva ens sembla que acabaran menjant entrepans...
Nosaltres, sense aquest problema, degustem amb calma els nostres vermuts casolans (típics i elaborats a Rupit), abans de tornar a ChezCargoleta a retre compte del nostre menú: Fideuà i els cargols que ens van sobrar divendres.
Acabats de dinar ens preparem per una tarda d'esport, toca tenis: Nadal - Djokovic al Roland Garros.
Connectem l'ordinador a la tele per poder veure el Movistar i ens disposem a passar una tarda de "sofà"...
El partit és molt més ràpid del que esperàvem i en Rafa es berena a Djokovic en 3 sets (6-0, 6-2 y 7-5), Déu n'hi do.
Per a sort nostra a mig partit en Manel ha vist que marxava una auto d'una de les places de l'àrea, i en un ràpid moviment ens hi hem col·locat, amb l'avantatge de que ens podem connectar a la corrent i no hem de patir pel consum dels ordinadors, doncs entre el dia de pluja d'ahir i avui que el pàrquing està enclotat entre muntanyes i passat el migdia ja ens ha tocat ombra la placa solar no ha pogut carregar gaire.
I doble sort, que de moment el born elèctric és gratuït, està preparat per a 4 preses de corrent amb el sistema de pagament amb monedes, però la pantalla per triar endoll i pagar no funciona i només endollar-te ja hi ha subministrament.
Acabat l'esport, una dutxeta i com a nous i a punt per a la sessió de nit; anirem a degustar el menú del restaurant de Hostal La Estrella, que prèviament ha reservat en Manel.
Fem cua per tornar a creuar el pont, hem de mantenir les distàncies de seguretat, i ara trobem el centre ja més tranquil. Al posar-se el sol i començar a fosquejar el casc medieval llueix encara més amb la tènue llum groguenca dels fanals.
Caminem fins a un dels punts més pintorescs de la vila, el Carrer del Fossar, anomenat així perque el Fossar era l'antic cementiri del poble, ubicat al darrera de l'esglèsia de Sant Miquel, i avui en dia reconvertit en un bonic jardinet.
El trobem solitari i podem admirar la seva peculiaritat des de la part baixa; cantellut, costerut i esgraonat, està format per un conjunt de edificacions típiques dels segles XVII i XVIII, amb façanes de pedra i balconades de fusta.
Pujant carrer amunt s'enllaça amb el Camí de Santa Llúcia, que surt del nucli urbà i arriba fins a l'altar de Santa Llúcia, però nosaltres girem cua i anem a seure i prendre quelcom a la petita placeta que es forma passada l'esglèsia. Repetim vermut casolà a Cal Rellotger.
Amb la marxa del sol han caigut les temperatures i el dia plàcid ha deixat pas a un capvespre bastant gèlid. Tot i haver sortit abrigats la fred ens comença a calar i deixem la terrassa del bar i anem cap a l'Hostal de La Estrella, tenim taula reservada a les 20:30 h.
El local fa patxoca, amb una bonica i acollidora decoració. Els nois demanen menú complert (aperitiu, 2 plats i postres a 27€) i jo mig menú (aperitiu, 1 plat i postres a 19€), i s'ha de dir que tots els plats estan molt bons i amb una presentació excel·lent.
Però per mala sort o descoordinació en el servei triguen bastant a prendre'ns nota i servir-nos, ho fan abans a dues taules que han arribat amb posterioritat, i a més no ens serveixen la copa de cava de l'aperitiu de benvinguda (cosa de la què ens adonem més tard al fixar-nos que la han servit a tots els altres comensals). Això i que el vi no està inclòs al menú i fa pujar bastant la nota trobem un pèl excessiu el que hem pagat pel servei rebut...
De tornada al pàrquing agraïm l'escalforeta que ens espera a LaCargoleta, amb previsió ja he deixat la calefacció al mínim per tenir una bona temperatura de confort.
Ja ben entrada la nit, quan fem el darrer passeig amb les gosses el pàrquing torna a estar tranquil i en silenci, sense rastre de cotxes i només amb les siluetes de les autocaravanes fent nit.
Sortim aviadet amb les gosses, els cotxes ja comencen a apareixer de nou.
Mare meva quina gelor al sortir de la autocaravana, miro la temperatura exterior a la centraleta de la cabina i marca 0,8ºC !!!
L'Alex diu que passa de sortir i es queda a la auto mentre en Manel i jo anem a esmorzar al Forn de Pa L'Era, just davant del pàrquing. A part de forn tradicional, és cafeteria i botiga, i quina pinta que tenen les coques de sucre i els embotits casolans!!
Normalment envaït pels turistes ara, a primera hora del dia, només ens hi recollim un parell d'autocaravanistes matiners i tres o quatre avis del poble que suposem tenen el costum de venir a esmorzar i conversen sobre per on es deuen moure avui els integrants de la batuda de senglar, ja que un d'ells s'ha trobat la tanca d'accés a un camí oberta ...
Ja només ens queden les tasques de buidar i omplir dipòsits per deixar LaCargoleta preparada per a la propera sortida, i aprofitem el punt de servei municipal, instal·lat en el mateix pàrquing, just a tocar dels lavabos públics, per fer-ho.
La màquina funciona, aquesta sí, amb monedes: 1€/50 litres d'aigua.
Paguem l'estada a la màquina que hi ha al davant de la sortida de l'aparcament i agafem camí de tornada a casa.
Un altre cap de setmana amb sortida de proximitat, i amb la incògnita de quan serà la propera, ja que la pandèmia que ens assola comença a agafar embranzida en aquesta segona fase i es veu venir un possible confinament aviat ...
Aquest cap de setmana llarg de la festivitat del Pilar anirem a gaudir de la comarca natural del Collsacabra, en concret farem parada a les viles de Cantonigròs i Rupit, amb la previsió de fer les corresponents rutes de senderime...a veure que diu el temps (de moment pronostica alt percentatge de pluja).
L'Alex també s'afegeix a l'excursió, i ve carregat amb una important reposició del celler!
Divendres, 9 d'octubre: FIGUERES - CANTONIGRÒS (82 km)
Sense cap imprevist de darrera hora, i desprès d'acomiadar-nos de les nenes que es queden a casa (tenen cap de setmana intensiu de TDR -Treball de Recerca 2n BAT-, que la Núria ha de presentar el proper dimarts i la Sandra està de correctora i donant els consells finals) ens posem en ruta.
Aquesta vegada el trajecte és curt, tant sols 80 quilòmetres ens separen de destí, tot i que els darrers 20 transcorren per una estreta carretera de muntanya plena de corbes.
Al voltant de les nou arribem a Cantonigròs, no hi ha perdua per arribar fins a l'àrea d'autocaravanes que queda molt a prop del Camp Municipal de Futbol.
Una autocaravana i dues campers ja estan col·locades i mentre fem les tasques típiques "d'implantació" arriben varies més.
El primer que fem una vegada tots a dins és sintonitzar la televisió (ara ja amb un nou acople mascle per el cable de l'antena! Podeu llegir els nostres periples amb la TV en el post de l'anterior sortida: Cerdanya-Capcir), i sense pujar el màstil ni orientar-la agafem 40 canals!!! Tornen a riure de mi una estona més.
El millor que es pot fer quan la pífies (molt) és assumir-ho, així que els deixo riure tant com volen.
Girem full i ens concentrem en el sopar, una perola de cargols amb salseta de tomata i encenalls de pernil que en Manel va preparar ahir a casa, i un petit assortit de formatges. Maridat amb una ampolla del celler de l'Alex...
I per acabar la nit, uns xarrupets de limoncello casolà fet amb les fruites del llimoner de ca la iaia.
LaCargoleta darrerament s'ha reconvertit en una auto gourmet!
No fa gaire fred però preferim deixar la calefacció al mínim per dormir confortablement.
Tanquem llums, a veure demà com s'aixeca el dia...perquè ja la pluja ha fet acte de presència.
Dissabte, 10 d'octubre: CANTONIGRÒS (0 km)
El que prevèiem ha passat, ha estat plovent intermitentment durant tota la nit, i quan ens aixequem el dia pinta molt negre tot i que no plou.
Esmorzem mirant les notícies matinals (hem de recuperar el temps perdut sense TV...), agafem els estris (motxilles, entrepans i paraigües - per si de cas! -) i anem cap al punt de partida de la ruta que farem aquest matí, que es troba a l'altre extrem del carrer, just passat el camp de futbol. En aquesta zona hi ha un altre pàrquing, segur que els dies que l'àrea s'omple la gent ve cap aquí.
Àrea d'autocaravanes de Cantonigròs
La Ruta de la Riera de la Gorga és una ruta senderista, ubicada al sector oriental d'Osona, a la zona del Cabrerès. L'altiplà del Cabrerès, sobre la cinglera de Tavertet, va dels límits del Far i la Salut, sobre la Garrotxa fins a la plana de Vic. Les seves aigües aboquen al Ter. La riera de la Gorga conforma un engorjat espectacular amb nombrosos salts d'aigua, entre els quals destaquen La Foradada a Cantonigròs i la Barra de Ferro a L'Esquirol.
El curs de la riera és una ziga-zaga de meandres excavats a la roca sedimentària que conforma el terreny i que vesteixen un seguit de cingleres a banda i banda del curs de l'aigua. Aquesta ruta us portarà des de Cantonigròs, a L'Esquirol, fins a Roda de Ter, al punt d'enllaç amb la Ruta del Ter.
(Font: www.rutadelter.cat)
El curs de la riera és una ziga-zaga de meandres excavats a la roca sedimentària que conforma el terreny i que vesteixen un seguit de cingleres a banda i banda del curs de l'aigua. Aquesta ruta us portarà des de Cantonigròs, a L'Esquirol, fins a Roda de Ter, al punt d'enllaç amb la Ruta del Ter.
(Font: www.rutadelter.cat)
Desprès d'admirar l'encant de l'indret anomenat La Roca Foradada, tot i que no hem vist caure gens d'aigua pel salt del mateix nom, caminar una bona estona sota la pluja (ja hem fet bé en agafar els paraigües) i trobar-nos un parell d'imprevistos que ens han fet variar el trajecte tornem cap a l'àrea.
Salt de La Foradada
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
Sembla que la pluja amaina però no ens arrisquem, tal com tenia previst en Manel, a treure la barbacoa a fora per a fer l'arroç a la caçola amb bolets que tenim de menú. El xef haurà de cuinar a dins, i una vegada que endrecem tots els estris de la caminada (que venen plens de fang) ens hi posem. Ell als fogons i nosaltres a preparar un vermutet per anar passant l'estona.
Els veïns de la camper són més valents, cuinen fora i es posen a dinar a la taula de pícnic de què disposa l'àrea. Clar que ells no tenen més remei, no tenen l'opció de cuinar a dins...no hi caben!
I fent-la petar van passant les hores, fa estona que ha començat a ploure de nou i passem la tarda sense sortir de la auto. L'objectiu pendent de la jornada és anar a menjar quelcom a un local que ha reservat aquest matí en Manel, un dels únics que feia servei de sopars.
Una dutxa i estem llestos, a les 20:30 en punt sortim cap a Can Puntí, per sort ens queda molt a prop (400 m segons el Maps). Marxem sense els paraigües, sembla que està començant a aclarir.
Sopem molt bé, després d'uns entrants els nois comparteixen un xuletón de 1/2 quilo i jo m'inclino per un tataki de tonyina, tot boníssim.
I una bona atenció del personal: lloc a recomenar!
De tornada a la auto el cel ja presenta alguna clariana que deixa veure els estels, sembla que demà lluirà el sol!
Dissabte, 10 de novembre: CANTONIGRÒS - RUPIT (8 km)
I si, el cel llueix blau i serè.
Deixem d'hora Cantonigròs, sense haver visitat el poble. Tinc la sensació, després d'observar el Maps a "vista d'ocell", que no té res d'especial, el nucli urbà són cases a banda i banda del Carrer Major, i noves urbanitzacions parcel·lades a les afores.
Si no hagués plogut ahir hauríem fet un cop d'ull, però ...
Resulta que aquesta peculiar distribució urbanística és el resultat dels seus orígens, quan per allà el s. XVI un tal Antoni Prat, també anomenat "Toni Gros" regentava un hostal que acollia als viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. Al voltant d'aquella edificació va anar creixent el nucli urbà, i el "Mas de Can Toni Gros" va originar la vila i el topònim de Cantonigròs.
Uns vuit quilòmetres separen Cantonigròs de Rupit, en un moment hi som.
La qüestió era moure'ns i arribar d'hora i no tenir problemes per aparcar, Rupit és un petit poble amb encant (declarat Conjunt Històrico-Artístic) que atreu a molta gent i un mateix pàrquing a l'entrada de la localitat (el casc antic és peatonal) acull a tot tipus de vehicles (motos, cotxes, autocaravanes i autobusos turístics).
Quan accedim desprès de retirar el corresponent tiquet de la màquina (preu per autocaravana: 7€/24h) la zona dels cotxes està força buida, però totes les places reservades per autos, que corresponen al lateral posterior - antigament marcat com a zona autobusos -, estan plenes, i a part moltes altres ocupen el lateral que dóna al riu, estacionades en bateria.
Ens dirigim al punt de servei que han instal·lat no fa gaire, i mentre en Manel buida dipòsits jo vaig a investigar on ens col·locarem.
De moment ens fiquem entre dues autos en bateria, si desprès veiem que trobem un lloc millor ja ens canviarem.
Esmorzem, mentre veiem el degoteig continu de vehicles que entren al pàrquing i el van ocupant ràpidament, i ens preparem per fer la ruta típica de tot bon visitant de Rupit, el camí de la riera cap el Salt de Sallent.
Pàrquing de Rupit a les 10 del matí
Sortim del pàrquing en direcció al centre històric; hem de creuar la Riera de Rupit, travessar el poble i baixar una altra vegada cap a la riera, que en forma de meandre el voreja. En aquest punt començarem la ruta.
La riera, que passa molt profunda i forma un congost encerclant la població, separa les edificacions que es van construir a ambdues ribes. Antigament tant sols una passera de fusta sobreposada a unes pedres al mig de la llera unia aquestes ribes, i aquesta ràpidament quedava malmesa quan augmentava el nivell de l'aigua.
L'any 1945 uns artesans rupitencs van construir un pont penjant amb l'objectiu de salvar la riera per la part alta, sense haver de baixar arran d'aigua. El que veiem actualment es correspon a una reconstrucció de l'estructura original que es va dur a terme mig segle desprès, l'any 1994.
Aquest element constructiu ha esdevingut amb el pas del temps un dels principals atractius per als visitants, que el creuen com si fos una aventura.
Tot i el rètol ben visible de NO ESTÀ PERMÈS GRONXAR-S'HI més d'un no pot evitar la temptació...
Just passada l'esglèsia de Sant Miquel hem d'agafar un estret carrer a ma esquerre, ben indicat amb els rètols de les diferents rutes.
Passem pel curiós pòrtic amb voltes sota una de les cases i per un caminet descendim fins a la llera de la riera.
Imatges de Rupit des del camí de la riera
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
Sal de Sallent i gorga del Diable, des del mirador
Mirador (a l'esquerre), des de la part superior del salt
Finalitzada aquesta bonica i concorreguda ruta deixem a les gosses descansant a la auto i tornem al centre a fer un vermutet.
Veient l'aglomeració de gent preferim fugir del centre i ens quedem a la terrassa del Restaurant Albert, just abans d'arribar al pàrquing i que fa molt bona pinta. Ocupem la darrera taula lliure, però la millor, just a sota el porxo d'entrada de la casa.
Quina tranquil·litat comparat amb el que hem trobat al centre!!
A aquesta hora comencem a veure a la gent que ha vingut a passar el dia intentant trobar lloc per dinar, però amb la reducció d'aforament pel Covid19 els que no tenen reserva ens sembla que acabaran menjant entrepans...
Nosaltres, sense aquest problema, degustem amb calma els nostres vermuts casolans (típics i elaborats a Rupit), abans de tornar a ChezCargoleta a retre compte del nostre menú: Fideuà i els cargols que ens van sobrar divendres.
Acabats de dinar ens preparem per una tarda d'esport, toca tenis: Nadal - Djokovic al Roland Garros.
Connectem l'ordinador a la tele per poder veure el Movistar i ens disposem a passar una tarda de "sofà"...
El partit és molt més ràpid del que esperàvem i en Rafa es berena a Djokovic en 3 sets (6-0, 6-2 y 7-5), Déu n'hi do.
Per a sort nostra a mig partit en Manel ha vist que marxava una auto d'una de les places de l'àrea, i en un ràpid moviment ens hi hem col·locat, amb l'avantatge de que ens podem connectar a la corrent i no hem de patir pel consum dels ordinadors, doncs entre el dia de pluja d'ahir i avui que el pàrquing està enclotat entre muntanyes i passat el migdia ja ens ha tocat ombra la placa solar no ha pogut carregar gaire.
I doble sort, que de moment el born elèctric és gratuït, està preparat per a 4 preses de corrent amb el sistema de pagament amb monedes, però la pantalla per triar endoll i pagar no funciona i només endollar-te ja hi ha subministrament.
Acabat l'esport, una dutxeta i com a nous i a punt per a la sessió de nit; anirem a degustar el menú del restaurant de Hostal La Estrella, que prèviament ha reservat en Manel.
Fem cua per tornar a creuar el pont, hem de mantenir les distàncies de seguretat, i ara trobem el centre ja més tranquil. Al posar-se el sol i començar a fosquejar el casc medieval llueix encara més amb la tènue llum groguenca dels fanals.
Caminem fins a un dels punts més pintorescs de la vila, el Carrer del Fossar, anomenat així perque el Fossar era l'antic cementiri del poble, ubicat al darrera de l'esglèsia de Sant Miquel, i avui en dia reconvertit en un bonic jardinet.
El trobem solitari i podem admirar la seva peculiaritat des de la part baixa; cantellut, costerut i esgraonat, està format per un conjunt de edificacions típiques dels segles XVII i XVIII, amb façanes de pedra i balconades de fusta.
Pujant carrer amunt s'enllaça amb el Camí de Santa Llúcia, que surt del nucli urbà i arriba fins a l'altar de Santa Llúcia, però nosaltres girem cua i anem a seure i prendre quelcom a la petita placeta que es forma passada l'esglèsia. Repetim vermut casolà a Cal Rellotger.
Amb la marxa del sol han caigut les temperatures i el dia plàcid ha deixat pas a un capvespre bastant gèlid. Tot i haver sortit abrigats la fred ens comença a calar i deixem la terrassa del bar i anem cap a l'Hostal de La Estrella, tenim taula reservada a les 20:30 h.
El local fa patxoca, amb una bonica i acollidora decoració. Els nois demanen menú complert (aperitiu, 2 plats i postres a 27€) i jo mig menú (aperitiu, 1 plat i postres a 19€), i s'ha de dir que tots els plats estan molt bons i amb una presentació excel·lent.
Però per mala sort o descoordinació en el servei triguen bastant a prendre'ns nota i servir-nos, ho fan abans a dues taules que han arribat amb posterioritat, i a més no ens serveixen la copa de cava de l'aperitiu de benvinguda (cosa de la què ens adonem més tard al fixar-nos que la han servit a tots els altres comensals). Això i que el vi no està inclòs al menú i fa pujar bastant la nota trobem un pèl excessiu el que hem pagat pel servei rebut...
De tornada al pàrquing agraïm l'escalforeta que ens espera a LaCargoleta, amb previsió ja he deixat la calefacció al mínim per tenir una bona temperatura de confort.
Ja ben entrada la nit, quan fem el darrer passeig amb les gosses el pàrquing torna a estar tranquil i en silenci, sense rastre de cotxes i només amb les siluetes de les autocaravanes fent nit.
Diumenge, 11 de novembre: RUPIT - FIGUERES (75 km)
Sortim aviadet amb les gosses, els cotxes ja comencen a apareixer de nou.
Mare meva quina gelor al sortir de la autocaravana, miro la temperatura exterior a la centraleta de la cabina i marca 0,8ºC !!!
L'Alex diu que passa de sortir i es queda a la auto mentre en Manel i jo anem a esmorzar al Forn de Pa L'Era, just davant del pàrquing. A part de forn tradicional, és cafeteria i botiga, i quina pinta que tenen les coques de sucre i els embotits casolans!!
Normalment envaït pels turistes ara, a primera hora del dia, només ens hi recollim un parell d'autocaravanistes matiners i tres o quatre avis del poble que suposem tenen el costum de venir a esmorzar i conversen sobre per on es deuen moure avui els integrants de la batuda de senglar, ja que un d'ells s'ha trobat la tanca d'accés a un camí oberta ...
Ja només ens queden les tasques de buidar i omplir dipòsits per deixar LaCargoleta preparada per a la propera sortida, i aprofitem el punt de servei municipal, instal·lat en el mateix pàrquing, just a tocar dels lavabos públics, per fer-ho.
La màquina funciona, aquesta sí, amb monedes: 1€/50 litres d'aigua.
Paguem l'estada a la màquina que hi ha al davant de la sortida de l'aparcament i agafem camí de tornada a casa.
Un altre cap de setmana amb sortida de proximitat, i amb la incògnita de quan serà la propera, ja que la pandèmia que ens assola comença a agafar embranzida en aquesta segona fase i es veu venir un possible confinament aviat ...
