Escapades i més...: de setembre 2017

Dimarts 22 d'agost: Zalec - Ptuj

8:30 h. i 12º C
trajecte: 110 km

A les 8:00 ens comencem a moure, al estar l’àrea a tocar d’una zona esportiva comencen a arribar cotxes i en vistes que ahir quan varem arribar estaven aparcats sobre la zona de càrrega i descàrrega no volem quedar fotuts i fem les operacions de canvi d’aigües a primera hora.

Seria hora de poder fer una bugada i busco per Internet alguna bugaderia autoservei que ens quedi a prop de la següent visita, la vila de Celje.

Dia 22/08: ZALEC - PTUJ

Trobem una a les afores de la ciutat, en un barri perifèric, però és impossible aparcar amb la autocaravana. Donem un parell de voltes i desistim, anirem a aparcar a l’àrea de Celje i després de visitar el centre farem una altra temptativa.

Aparquem sense problema. L’àrea, situada a l’altra riba del Savinja i amagada sota els arbres del Mestni Park , sembla una zona molt tranquil·la. La zona d’aparcament per a cotxes és de pagament, però les places reservades per autocaravanes són gratuïtes. (GPS: 46.22553, 15.26097). Creuem el pont i anem cap al centre.

El centre històric de Celje és relativament petit tenint en compte que la ciutat és la tercera més gran del país. Com a peculiaritat que el distingeix de la zona nova veiem el canvi de pavimentació que passa de asfalt a llambordes i està restringit a zona de vianants.

Passegem una estona i acabem a la plaça principal, la Glavni tgr, que com sembla ser costum a Eslovènia més que plaça sembla un carrer amb un inici més ample.

Aprofitem que passem per davant de la Oficina d’Informació per entrar a preguntar si saben d’alguna bugaderia automàtica per la zona...i a dures penes ens saben dir la mateixa que hem trobat nosaltres per Internet. Podem suposar que pocs turistes entren demanant aquest tipus d’informació.

Un gelat més tard fem camí de tornada, i ara creuem el Savinja per una estreta passera per vianants.

Vistes del castell de Celje des de la passera

Família d'ànecs remullant la panxa!

Al segon intent d’aparcar a prop de la bugaderia tenim més sort. Les nenes es queden a la auto mentre en Manel i jo ens disposem a fer les bugades.

No entenem “ni papa” del que posa a la màquina de canvi (les rentadores funcionen amb jetons) i s’empassa el bitllet de 20 € i ens deixa anar 20 jetons!

Posem dues rentadores a la vegada (2*4 jetons) i tenim sort que entra una parella, també amb pinta de turistes, i ens canvia els jetons que ens sobren després d’haver posat també per la assecadora.

Aprofito els 40 minuts que dura el programa de rentat per posar al dia les notes del viatge, mentrestant en Manel es dedica a llegir el seu llibre.

Amb la roba neta i plegada continuem la ruta.

Parem a dinar en un polígon, al pàrquing d’uns magatzems i després seguim cap a Maribor, on tots els intents de parada són en va. Els possibles pàrquings que hem trobat a la web o no són tal o no ens fan bona pinta (els barris bastant llunys del centre no ens inspiren gaire confiança). Parem a la porta d’un d’ells, més al centre i vigilat, però quan pregunto si podem entrar per estar-hi un parell d’hores em diuen que la autocaravana és molt gran i ha de pagar més: 6 €/hora...o ens veuen cara de tontos o es volen quedar ells el que ens intenten robar dissimuladament! Girem cua i deixem enrere la ciutat bastant decebuts.

En principi des de Celje ja hauriem d’haver anat cap a la regió del Karst, però com anem avançats en la previsió hem decidit anar una mica més a l’est, fins Maribor i Ptuj, cosa de la que ja ens comencem a penedir.

Fem camí fins a Ptuj on tenim localitzada una àrea al costat d’un càmping.

Al arribar ens sorprèn que el càmping està al cantó d’un gran centre aquàtic i parc termal i pensem que demà podem anar-hi, però se’ns passem les ganes quan a la recepció del càmping, on hem de fer el checking i pagar la pernocta a l’àrea, ens comuniquen les tarifes –es veu que avui és el dia que ens prenen per “primos”- 55 € per persona. Potser s’ho val, però ho trobem excessivament car tenint en compte que passades dues hores ja ens haurem cansat dels tobogans...

Ens fan una “oferta”: pernocta+entrada al parc = 68 € persona, que tampoc ens convenç perquè ens diu que a les 10:00 hem de deixar la parcel·la. Potser no ens acabem de entendre, però passem del tema, paguem els 20 € de la pernocta, que es fa en una parcel·la de terra en front del càmping.

Bé, després dels darrers contratemps ens disposem a passar un final de tarda tranquil·lament a la fresca, sortim amb la taula i les cadires i sopem barbacoa.

Estem en el punt més oriental de les vacances, demà comença la tornada cap a l’oest amb els darrers objectius de les vacances: coves del del Karst i costa eslovena.

Pernocta: ASN Ptuj - 26,56 € serveis inclosos - (GPS: 46.42228,15.85403)

Trajecte acumulat: 1.831 km
Gasoil: 72,22 € (1,18 €/l)
Supermercat: 1,20 €
Varis: 16 € (bogaderia)
Àrea/Pàrquing: 26,56 €

Dimecres 23 d'agost: Ptuj - Postojna

8:30 h. i 15º C

trajecte: 191 km

Matí tranquil a l’àrea de Ptuj. Estem a l’equador de les vacances i toca xafarranxo de neteja, aspirem el terra, fem endreça i ens preparem per encarar els propers dies ja en direcció cap a la costa, les nenes tenen ganes de platja i una mica de relax també ens anirà bé.

Per fer una visita al casc antic anem a aparcar a una explanada a l’altra riba del riu, que queda molt més a prop del centre històric.

Passegem una estona sense rumb fix fins arribar a la Slovneski Trg, una peculiar plaça triangular amb forta pendent coronada per la església i el Monument a Orfeu, una làpida de marbre romana (s. II dC) amb un relleu que representa escenes del mite.

Com volem fer ruta fins a Postojna abans de dinar no ens entretenim gaire, les nenes es mengen un gelat, i desprès d’unes quantes fotos tornem cap a la autocaravana.

Deu ser alguna festa típica, doncs estan engalanant els carrers amb uns elements molt curiosos, llençols, ampolles de vidre i espelmes...

Un cop a LaCargoleta enfilem camí cap a les coves de Postojna(Postojnska jama)

Dia 23/08: PTUJ - POSTOJNA

En poc més de dues hores fem els 190 km que separen els dos punts, podem dir que quasi creuem completament el país de est a oest, i, a les 14:00 h ens plantem al pàrquing de les coves on hi ha una part preparada per a la pernocta de les autocaravanes. A aquesta hora encara tenim opció de triar el lloc que ens agrada més, en un dels laterals i a l’ombra dels arbres.

Preparem un dinar ràpid, ous farcits (els ous d’un pack que ja venen bullits) i pollastre a l’ast (també precuinat), i tot seguit marxem cap a visitar la cova.

Hi ha varies combinacions de visita, de les que nosaltres triem l’opció marcada com a 1+3+4, que inclou la visita a la cova, al Vivàrium (a les nenes els hi fa gràcia veure al “Proteus, l'home peix”) i al Castell de Predjama.

L’entrada per la visita a la cova ens toca per a les 17:00 (en anglès) i aprofitem el temps d’espera per fer la visita al Vivàrium, que a “toro passat” podem dir que és totalment prescindible.

Mentre no arriba l’hora d’accedir a les cova fem el tafaner per les botigues de records i les nenes, com no, degusten el corresponent gelat i crep.

Puntualment comença la visita. La primera part del recorregut es fa circulant amb un trenet (sembla que estem a “La Mina” de Disney!) que recorrerà els quasi 4 km que separen l’entrada de la cova fins a on comença el recorregut a peu.

La cova de Postojna, la més gran de la regió del Karts i la més visitada d’Europa, es va començar a explotar turísticament l’any 1819 amb la visita de l’Arxiduc d’Austria Ferran I, i en aquella època només eren accessibles uns 300 metres de recorregut. Degut a la visita, l’any 1957 de l’emperador Francisco José I amb la seva famosa dona, la Sissi, es van preparar uns “còmodes” carros per que fessin gran part del recorregut, sistema de transport que es va anar modernitzant al llarg dels anys, i juntament amb el progressiu descobriment i ampliació del recorregut ha donat lloc a l’actual sistema de doble via de trenet elèctric.

La Núria, que com de costum no ens ha fet cas i ha entrat amb pantalons curts, ha arribat al final de trajecte amb les cames ben fredes, entre la temperatura interior de la cova (13ºC) i la “velocitat” del tren s’ha quedat més “tiesa” que les estalagmites que ens rodegen!

Comencem la visita pròpiament dita, però abans ens divideixen per grups segons l’idioma triat, i anem avançant pel caminet (molt ben pavimentat però amb la humitat ens juga algunes males passades i la Núria està a punt de acabar amb el cul a terra...com ha entrat amb les xancletes!!)

Escoltem les explicacions de la guia, però estem més per admirar el paisatge que per intentar entendre gaire cosa.

Les dimensions d’algunes part del trajecte són espectaculars, sembla impossible que existeixin aquests volums buits tants metres per sota de la superfície, i les formacions presenten diferents formes i colors depenent de les zones.

Ens reserven pel final l’estrella de les estalagmites, coneguda amb el nom de “Brillant”, una columna de calcita de 5 m. d’alçada datada amb una antiguitat de 50.000 anys. A nosaltres ens fa l’efecte que és un gelat de nata gegant...

Les parets d’aquesta zona estan folrades amb cortines formades per multitud de columnes de calcita, i molt a prop del Brillant destaca una en forma de cascada, anomenada l´”Orgue”.

El trajecte finalitza en una gran sala anomenada “el teatre”, una de les cavitats més grans de la cova i amb capacitat per a varis milers de persones, on s’organitzen concerts des de fa més de 100 anys.

En aquest moment assistim atònits a l’espectacle d’un espontani, que es marca una cançó en pla tenor amb els corresponents aplaudiments de la resta de visitants.

Amb l’objectiu del dia complert tornem cap a la autocaravana on ens esperen les peludes per el seu corresponent passeig.

Una bona truita de patates y una plata d’embotits tanquen aquesta jornada, demà continuarem explorant la regió del Karst i els seus dos altres plats forts: el Castell de Predjama i les Coves de Škocjan (Škocjanske jame).

Pernocta: ASN Postojna - 20,00 € serveis inclosos - (GPS: 45.78150,14.20214)
Trajecte acumulat: 2.022 km
Supermercat: 4,31 €
Hostaleria: 6,40 €
Entrades: 132,20 € (entrada familiar conjunta Postojna+Predjama)
Àrea/Pàrquing: 20,00 €

Dijous 24 d'agost: Postojna - Lipica

9:00 h. i 15º C
trajecte: 67 km

Ahir va arribar gent a darrera hora, tot i així van quedar 3 o 4 places lliures.

Desprès d’esmorzar fem canvi d’aigües, passo per la caixa automàtica a pagar la pernocta i sortim en direcció al Castell de Predjama, situat tan sols a uns 10 km de Postojna.

Dia 24/08: POSTOJNA - LIPICA

Tot i portar el GPS no hi ha pèrdua per arribar, rètols de “Predjamski Grad” indiquen la direcció a cada trencant de carretera, que acaba just als peus del “castell de la cova” (traducció literal).

Amb la autocaravana no podem accedir al pàrquing que queda més a prop i hem de baixar a una explanada de terra habilitada uns metres mes avall.

De seguida s'obre davant nostre la vista de la famosa edificació, un castell de 5 plantes construït a la boca d’una gran cova i penjat per sobre d’un penya-segat de 123 m.

El castell, tal com el podem veure avui en dia, data del s. XVI, tot i la constància dels seus orígens en una antiga fortalesa que s’ubicava a la base de la cova des del s. XIII.

Al cantó de l’aparcament (que no hem pogut ocupar) s’aixeca una petita església, i segons explica la llegenda el cavaller Erasmo Lueger, conegut com el Robin Hood eslovè, es troba enterrat sota un vell til·ler plantat per la seva xicota.

Explica la llegenda que... durant la segona meitat del segle XV en una disputa de poders, l'Erasme va lluitar a favor del rei Matthias Corvinus d'Hongria i en contra de l'emperador austríac Frederic III. Aquest va ordenar decapitar injustament a un amic d'Erasme, qui es va venjar matant a un parent de l'emperador. Tot seguit va haver de fugir i es va refugiar al castell de Predjama, desafiant l'autoritat de Frederic III i assaltant les seves caravanes de comerciants. L'emperador va ordenar trobar-lo i matar-lo. Durant un any i un dia el castell de Predjama va ser assetjat sense èxit. L'exèrcit enemic no entenia la seva resistència, ni d'on treien els queviures (a sobre, Erasme llançava peces de carn i cireres als invasors acampats a la base del penya-segat). Això últim era el que més descol·locava als seus enemics. Aquests desconeixien la sortida secreta del castell de Predjama al llunyà vall de Vipava, on ja florien les cireres; per a les que encara no era temporada a l'exterior del fortí. Així que l'única explicació que trobaven era que aquest castell a la gruta era el cau del diable. Tot i que els enemics no van poder assaltar el castell, Erasme va ser traït per un dels seus criats, i va morir literalment "amb el cul a l'aire": Una nit que Erasme es va dirigir a fer les seves necessitats el criat va encendre una torxa indicant la seva ubicació, que no era altra que la latrina, situada a la part més exposada del castell i per tant, més vulnerable. L'exèrcit va disparar un tret de canó que va acabar amb la seva vida de manera fulminant.

L’entrada al recinte (que ja vam pagar ahir juntament amb la visita a Postojna) inclou una audioguia en castellà...és l’únic lloc que hem visitat on ens han facilitat informació en aquest idioma!

Accedim al castell per un pont llevadís i anem seguint l’itinerari establert i escoltant les informacions de les diferents sales.

A la part interior es pot observar com la construcció està literalment “empotrada” a la roca.

Passem per les diferents estances, cuina, sala, dormitoris, capella, decorats i amb recreacions que mostren com devia ser la vida en aquells dies.

Des de les sales que donen al penya-segat les vistes de la vall són impressionants.

En canvi, la cara interior és fosca i trobem el punt tètric de la visita, la masmorra, on segons explica l’audioguia, fa uns anys un equip del canal de televisió Discovery Channel va investigar possibles esdeveniments sobrenaturals i va capturar amb les seves càmeres i micròfons una multitud de fenomens inexplicables.

Una galeria connecta les antigues estances dels senyors amb l’escala esculpida directament sobre la roca que ens porta fins a la zona més antiga del castell i ubicada a les entranyes de la muntanya. En aquest punt veiem la famosa latrina causant de la pèrdua de la fortalesa per part del cavaller Erasme.

Estem a la part més alta del castell, des d’on es dominava tota la vall.

Escoltem les darreres explicacions en el cor de l’antic castell i desprès tornem cap a la porta de sortida, on la Núria deixa constància de la nostra visita.

Gelat, i tornada a la auto per continuar ruta, ens dirigim ara a les Coves de Škocjan.

Com era d’esperar al arribar a aquesta hora el pàrquing està molt ple i amb la autocaravana trobar un lloc amb ombra està complicat, ens desvien cap a una explanada de terra annexa. De moment fa molta calor i patim per haver de deixar a les gosses al sol, tot i que amb les reixetes dels portons del garatge els hi passa una bona corrent d’aire, i connecto el petit ventilador a 12V que portem de reforç per aquests casos.

Per sort marxa un cotxe i ens podem posar sota un dels arbres, fent maniobres aconseguim que quedi la trassera sota les branques.

Fem un dinar ràpid, amanida de tomata i mozarella i uns “sanjacobos” i ens dirigim cap el centre informació on comprem les entrades per a la visita de les 15:00 del trajecte “1”

Com ens queda una estona de temps fins que la guia comenci la visita aprofitem per prendre uns boníssims “IceCoffee” a la fresca.

Inclosa a la llista de Patrimoni de la Humanitat de l’ Unesco l’any 1986, la cova acull el canó subterrani més gran del mon, amb varis quilòmetres de camins condicionats i més de 500 graons.

Uns minuts abans de l’hora de la visita ja anem cap el punt de trobada, en front del centre d’informació. Uns guies ens porten per un caminet entre els arbres cap a l’accés a la gruta – aquí ja ens adonem que aquesta visita es més “autèntica” que la de Postojna – i segons marca el tríptic informatiu durarà unes dues hores i recorrerem uns 3 km de la cova principal, amb els punts forts del gran canó i el pont penjant com a atraccions principals.

Abans d’accedir a l’interior els guies ens separen en varis grups (una altra vegada les explicacions seran en anglès) i ens remarquen que està totalment prohibit fer fotos a l’interior, així que haurem de tirar de la web oficial per tenir alguna imatge.

Un túnel artificial ens porta fins a l’interior de les coves, formades per l’enfonsament dels valls eslovens que va donar lloc a un sistema de càmeres subterrànies i va provocar que el riu Reka flueixi sota terra durant una trentena de quilòmetres i surti una altra vegada a la superfície a prop del Mar adriàtic.

La visita és molt més impressionant que la massificada Postojna, i durant el trajecte podem observar l’antic camí que van fer servir els primers exploradors, molt estret serpentejant per la roca i amb uns mini graons que fa por només de pensar que hi haguéssim de passar per allà.

Arribem a una gran gruta, coneguda com el Gran Saló (Martelova dvorana), que amb una alçada lliure de més de 100 m. és una de les càmeres subterrànies més grans d’Europa, i com a anècdota ens explica el guia que estem situats sota el pàrquing de cotxes a un centenar de metres de profunditat!

Es comença a escoltar la remor de l’aigua, i apareix el Reka.

Si mirem enrere veiem la silueta sinuosa del camí que hem recorregut, com una línia de llum en mig de la foscor del Gran Canó, considerat el més gran conegut del mon, amb una longitud de 3,5 km, una amplada variable de 10 a 60 m. i una alçada màxima de 146 m.

La traca final de la visita és el pas pel pont penjant Cerkvenik, on creuem d’un cantó a l’altre de la cova a una alçada de un 50 m. sobre el nivell del riu, i ens queden uns altres 50 fins al sostre de la gruta...fantàstic!!

Fotos/Video de http://www.park-skocjanske-jame.si

El grup que ha triat la visita complerta segueix, però la majoria ens dirigim cap a la superfície per un sender on (estratègicament) s’ha situat una paradeta de gelats...no falla i hem de fer parada tècnica!

El pàrquing s’ha buidat considerablement i el nostre proper destí, on pernoctarem avui, és el poble de Lipica, bressol dels cavalls lipizzans.

Segons el llistat d’àrees de pernocta existeix una a la propera localitat de Sežana, però el GPS ens lia i desprès de varies voltes decidim fer nit al mateix pàrquing de les cavallerisses que visitarem demà.

Quan arribem el pàrquing és buit i només una altra autocaravana alemanya ens acompanya.

Estem envoltats de prats on els cavalls pasturen tranquil·lament, i clar, les nenes surten disparades amb la càmera a fer una mica de postureo. Mentrestant nosaltres ens ocupem de les gosses, sota la atenta mirada dels veïns alemanys, que al final es decideixen a venir a saludar i explicar que ells coneixen la zona de Màlaga i que també tenien un gos de la mateixa raça...com pot ser que la gent sempre se’ns acosti a parlar de les gosses!!

Quan comencem a fer el sopar ens estranya veure que comencen a arribar cotxes i famílies i parelles es dirigeixen cap a l’interior del recinte de les cavallerisses i intrigats anem a fer un passeig. Podem constatar que l’accès al parc interior és gratuït i està obert fins a les 22:00 h. La gent aprofita per passejar pels camins que queden entre els prats i els nens juguen a un parc infantil.

Poc a poc ens tornem a quedar les dues autos soles al pàrquing i passem una nit molt tranquil·la.

Pernocta: APN Lipica - gratuït sense serveis - (GPS: 45.669118, 13.884399 )
Trajecte acumulat: 2.089 km
Supermercat: 61,87 €
Hostaleria: 15,10 €
Entrades: 51,50 € (entrada familiar Skocjan)

Divendres 25 d'agost: Lipica - Portoroz

8:00 h. i 20º C
trajecte: 45 km

Avui si que podem despertar-nos sense pressa, el pàrquing continua solitari, a excepció de les dues autos i la visita a les cavallerisses comença a les 10:00 h, farem una estona més el ronso al llit, esmorzem i fem una mica d’endreça.

Passades les 9:30 comencen a aparèixer alguns cotxes.

Passem per taquilla i anem cap el punt de trobada a esperar que comenci la visita guiada...com no, una altra vegada en anglès.

La guia ens fa una petita introducció on ens explica l’origen de la cavallerissade Lipica, quan l’any 1580 l’arxiduc austriac Carles II va comprar el poble de Lipica i va comença la cria dels cavalls creuant els autòctons cavalls de raça càrstica amb sementals espanyols i italians. Aquests cavalls estaven destinats a tirar dels carruatges reials, les desfilades militars i el que seria després la famosa Escola d'Equitació Espanyola de Viena.

Ens sorprèn descobrir que aquests cavalls, coneguts mundialment pel seu color blanc i la seva bona disposició a l’ensinistrament per la doma clàssica, en realitat neixen de color negre, i negre intens. Cap els 3 o 4 anys la majoria van aclarint el seu to de pell i es van aclarint fins a tornar-se blancs; tot i que un petit percentatge conserven el seu color fosc de per vida.

En els tancats exteriors podem veure mares amb les seves negres cries i desprès ens dirigim als estables on podem veure de prop algun d’ells. A la zona més antiga, i tot s’ha de dir, la més cuidada viuen els actual sementals, descendents de les 6 línies originals.

Espontani infiltrat

Semental lipizzà negre

Finalment podem visitar el museu interactiu on s’explica tota la història de les cavallerisses i la raça lipizzana.

Cap a les 11:30 h acabem el recorregut. Avui divendres l'entrada inclou una exhibició de doma, però com és a la tarda, i fa molta calor, decidim per unanimitat marxar cap a Portoroz, cap a l’àrea de la Marina, on la previsió és passar els dos darrers dies a Eslovènia de relax...creuem els dits!

Dia 25/08: LIPICA - PORTOROZ

Com l’àrea de la Marina de Portoroz està envoltada dels canals el GPS ens juga la mala passada del dia i donar un parell de voltes fins que finalment trobem la barrera d’accès, agafem el tiquet i anem fins a la zona on veiem les autocaravanes. Aquesta vegada hem tingut sort...trobem un lloc privilegiat just davant de mar, en una zona d’herba.

L’àrea està en una explanada en front del mar, unida a terra ferma per un petit pont. Estem rodejat de vaixells.

Els “veins” són una parella d’aragonesos molt simpàtics que ens expliquen que hem d’anar a canviar el tiquet del pàrquing a la recepció de la Marina i fer el check-in.

Una vegada solucionats els tràmits ens dediquem a descansar: dinar, sol, passeig de tarda pel Passeig Marítim fins a la platja principal de Portoroz ...

i una cassola d’arròs caldós amb calamars per sopar...

Veníem cap a la costa amb la por de que seria un lloc massificat però, aquí a la Marina, hem trobat un lloc tranquil i ideal per pernoctar, amb vistes a tota la badia.

(Des d’aquí un agraïment a SonjorAvant, d’ACpasion, per la seva recomanació de pernocta en aquest lloc, va encertar de ple!)

Pernocta: ASN Marina de Portoroz - 28,01 € serveis i llum inclosos - (GPS: 45.50383, 13.5943 )
Trajecte acumulat: 2.134 km
Supermercat: 25,97 €
Hostaleria: 9,00 €
Entrades: 44,00 € (entrada familiar Lipica)
Àrea/Pàrquing: 28,01 €

Dissabte 26 d'agost: Portoroz

8:00 h. i 24º C
trajecte: 0 km

Això són vacances!!

Desprès de treure les gosses, i mentre les nenes encara dormen, ens donem un bany matinal a les aigües de l’Adriàtic, abans de les 8:30 h tot està silenciós i en calma. A diferència d’ahir al vespre que a la Marina van estar de festa i la música va durar fins ben entrada la nit, per sort nosaltres estàvem a la zona més allunyada i la veritat es que no ens va molestar...ens vam adormir a ritme de salsa i “despaciiito”.

Aquí a Eslovènia, per el que hem pogut veure, les platges no tenen sorra, s’accedeix a l’aigua directament per unes escales i/o plataformes de formigó, cosa que tot i que se’ns faci estrany té les seves avantatges: no has de patir per netejar-te els peus abans de marxar i les tovalloles no queden arrebossades amb els petits granets. Però això si...millor venir proveït de sabatilles de goma per a les roques.

I l'aigua és cristallina.

Desprès d’esmorzar anem a agafar el bus que ens portarà cap a Piran, el darrer objectiu de les nostres vacances. Durant el passeig d’ahir a la tarda varem investigar on s’ubicava la parada i els horaris de pas.

Dia 26/08: PORTOROZ - PIRAN (trajecte bus)

El casc antic de Piran està restringit al trànsit, només els vehicles dels residents hi poden accedir, els turistes tenen a disposició uns grans pàrquings en el límit del municipi...per descomptat no val la pena intentar arribar fins aquí amb la autocaravana...

El bus ens deixa a escassos metres del port, on ens encantem una estona mirant els petits peixos que busquen l’ombra sota les embarcacions, l’aigua és increïblement transparent!

Avancem fins el centre neuràlgic de la vila i estampa típica a totes les revistes de viatges, la Plaça Tartini (Tartinijev trg), anomenada així en honor al compositor eslovè Giuseppe Tartini, nascut a Piran l’any 1692. Des d’aquesta posició no es pot apreciar la particular pavimentació que la caracteritza, un oval central de marbre clar i el perímetre combinant quadricules de llosetes grises encintades amb el mateix marbre. I menys avui que les parades de l’improvisat mercat ho oculten parcialment.

Ens endinsem per els estrets carrerons que ens porten cap a la part alta de la ciutat, presidida per la Catedral de Sant Jordi (Župnijska cerkev sv. Jurija), des d’on gaudim de les millors vistes de la Badia. El campanar, afegit posteriorment, es va construir com a rèplica del de San Marcos a Venècia, i es visible des de quasi qualsevol punt de la vila.

El nom Piran deriva del grec pyr (foc) en referència a les fogueres de l'antic far que es va aixecar a la costa de la ciutat.La colonització i la romanització de la regió van començar amb la conquesta romana d'Ístria entre els anys 178 i 177 a. C. A causa de les incursions de les tribus bàrbares al segle V, la població romana es va retirar a les ciutats fortificades. Dos segles després, sota l'Imperi bizantí, Piran es va convertir en una fortificació militar, un "castrum" urbà i desenvolupat.En 788, Ístria va ser conquistada pels francs, els que donaven suport als eslaus en la seva lluita per la independència política i econòmica. A causa de l'adquisició de les noves terres i del desenvolupament del comerç marítim les ciutats de Ístria, incloent Piran, van voler deixar de dependre dels seus senyors feudals i van trobar al seu aliat a la República de Venècia. El domini venecià, que va començar el s. XIII va durar més de 5 segles, i Piran es va convertir en el principal proveïdor de sal del seu imperi comercial, a part d’un dels principals ports i actualment considerat com el port venecià millor conservat (darrera la pròpia Venècia)

De la part posterior del turó on s’assenta l’església surt un camí empedrat que bordeja la costa fins unes zones de bany just a peus del petit llac Fiesa.

En aquest punt, ja comencem a tenir massa calor, i veient els múltiples banyistes que ocupen qualsevol lloc de les voreres i “improvisades platges” se’ns estan posant les dents llargues, la única opció que ens queda per combatre la calor és... prendre algo fresquet que ens rebaixi la temperatura!!

Deixem enrere el casc antic i busquem lloc en una terrassa a l’ombra. Però tothom aprofita el temps com vol, i d’altres prefereixen “postureo” i gelat.

I, amb les forces recuperades, tornem cap a la parada del bus.

Dues coses ens han sorprès de Piran, la primera que la gent planta la tovallola a qualsevol lloc, i en els baixos de les cases no tenen problema en treure les gandules i parar el sol a la vorera. I la segona és que aquí, a un dels llocs més turístics del país, puguis prendre d’aperitiu una copa de vi blanc (copa...no un dit de vi) en una terrassa per 1,20€ i amb platet de “quicos” inclòs (potser la meitat del que pagaríem a molts llocs del nostre país)

De camí a la parada aprofitem per avituallar-nos a un supermercat que ens ve de camí, necessitem “xixa” per a la barbacoa del vespre.

Avui si que fem tarda de relax total, desprès de dinar una estona de migdiada i bany fins el capvespre, quan ens dediquem a treure unes quantes fotos de la posta de sol i sortida de la lluna, que es reflecteix sobre les aigües de la badia.

Pernocta: ASN Marina de Portoroz - 28,01 € serveis i llum inclosos - (GPS: 45.50383, 13.5943 )
Trajecte acumulat: 2.134 km
Supermercat: 18,52 €
Hostaleria: 5,90 €
Varis: 17,00 € (12€ bus a Piran)
Àrea/Pàrquing: 28,01 €

Diumenge 27 d'agost: Portoroz - Sirmione

8:00 h. i 23º C
trajecte: 337 km

Darrers minuts a Portoroz, recollim i desprès d’esmorzar fem una mica d’endreça abans de passar per caixa (52€/2 nits + taxes turístiques a part: 56,02€).

Marquem una benzinera al GPS disposats a omplir el dipòsit abans de creuar la frontera italiana, i no tenim molt de marge, estem molt a prop, però no deixem passar la oportunitat de repostar al preu fixe eslovè de 1,18€/l quan els preus dins l’autopista italiana oscil·laran entre els 1,38 i 1,72€/l.

Al veure el rètol indicatiu de “ITALIA” de seguida comencem a notar les diferències: ja no és vàlida la vinyeta, comencen les cabines de peatge (amb les corresponents cues...) i la calor, fa molta molta molta calor.

A mida que anem creuant Itàlia sembla que els graus augmenten proporcionalment a la distància recorreguda i arribat el punt hem de desestimar la proposta de les nenes (bé, podem dir que de la Sandra) de parar a Milà i fer una visita llampec amb pernocta inclosa. La calor és sufocant, les àrees localitzades no ens convencen i tampoc podem deixar a les gosses amb aquestes temperatures per anar a visitar la ciutat... continuem ruta per fer nit una altra vegada als voltants del Llac Garda, en aquesta ocasió triem la localitat de Sirmione, té un pàrquing habilitat per autocaravanes just a la riba del llac.

Dia 27/08: PORTOROZ - SIRMIONE

En ruta el termòmetre exterior marca 34ºC i quan reduïm la velocitat a les afores de Sirmione de cop salta a 37ºC i pujant...

Tornem a desestimar la opció prevista (avantatges de portar la casa a sobre) doncs el pàrquing no té serveis; sembla un lloc bucòlic per esperar la posta de sol però necessitem connectar a la corrent per a endollar els ventiladors del garatge, o les gosses passaran a ser “hot dogs”.

Tenim sort i molt a prop, a una localitat propera localitzem un “agricamper”, amb una bona ombra i una petita piscina, que no triga gaire en ser ocupada per les dues sirenes i la seva gopro.

I quan baixa una mica la calor en Manel i jo sortim caminant a fer un passeig fins a la vora del llac, una amplia zona verda i zona de bany acull un munt de gent acabant de passar la jornada. Des d’aquí tenim una bona panoràmica del casc antic de Sirmione, que s'ubica a la punta d'una petita península que s'endinsa en els aigües del Garda.

Hauria estat bé una visita, però...estem cansats i ja se’ns ha fet tard, comença a caure el sol...

Una bona plata de pa amb tomata i embotits, una estona de tele i a descansar per demà continuar la ruta.

Pernocta: ASN Desenzano del Garda- 25,00 € serveis i llum inclosos - (GPS: 45.46228, 10.59459 )
Trajecte acumulat: 2.471 km
Gasoil: 58,09 € (1,18 €/ml)
Supermercat: 1,15 €
Àrea/Pàrquing: 25,00 €

Dilluns 28 d'agost: Sirmione - Savines-le-Lac

8:00 h. i 26º C
trajecte: 430 km

Tenim per davant una altra jornada de ruta, i cap a les 9:00 quan obren la recepció de l’àrea fem canvi d’aigües, paguem la pernocta i ens carreguem de paciència per travessar la part restant d'Itàlia, mentalitzats de patir una altre dia de fortes calors.

Tot i no tenir un punt fixat de pernocta per aquesta nit, pensem que podria estar bé arribar fins al poble de Savines-le-Lac, per on vam passar durant el camí d’anada i podríem refrescar-nos en la seva base nàutica, a peus del Lac de Serre-Ponçon.

Amb aquesta premissa deixem enrere Sirmione i comencen a caure quilòmetres sota les rodes de LaCargoleta.

Dia 28/08: SIRMIONE - SAVINES-LE-LAC

Durant el trajecte ens reafirmem en la nostra opinió de les autopistes italianes, deixen molt que desitjar, i les àrees de descans són les pitjors de tots els països que hem visitat, amb l’ agreujant de la distància entre unes i altres.

Estirem al màxim el torn de conducció i parem a dinar una vegada superada la frontera franco-italiana, en el poble alpí de Montgenèvre. Tot i així veníem justos de gasoil i no ens hem arriscat a quedar-nos tirats a pocs quilòmetres de la frontera, i hem hagut de posar 10€ a preu d’or en una de les benzineres italianes...

L’àrea per autocaravanes de Montgenèvre es localitza entre el camp de golf i les pistes d’esquí.

De moment el temps sembla que ens dona un respir i el cel és posa negre per moments, i mentre dinem comença a plovisquejar, però la treva dura poca estona, quan continuem ruta el sol torna a fer acte de presència i els graus comencen a pujar de nou.

La nostra primera opció, pernoctar a l’àrea de Savines-le-Lac, que queda just davant de la zona de bany de la base nàutica, queda descartada molt ràpidament... està plena, no queda ni una plaça i a més és un pàrquing asfaltat amb unes places molt justes; amb les gosses no ens plantegem ni esperar a veure si marxa algú per poder quedar-nos.

Busquem a l’aplicació “online” les altres possibilitats que ens queden a prop, i per situació i poca diferència de preu amb una àrea de pagament que té just davant de l’entrada, ens inclinem per passar la nit al Càmping Municipal La Garenne.

Busquem una parcel·la amb ombra, i baixem fins el llac a intentar remullar-nos, però ens quedem amb les ganes. La nostra imatge dels llacs idíl·lics eslovens es trenca al veure que degut al baix nivell de l’aigua la línia de la riba està reculada un centenar de metres i tota la zona és un fangar on si trepitges et quedes enganxat...

A falta de pa...ens refrescarem a les dutxes.

Com sol ser habitual, els càmpings municipals són econòmics però les condicions dels serveis deixen que desitjar, i alguna inquilina fa guàrdia penjada de la seva tela sobre els nostres caps. Les nenes per descomptat que es queixen, temen les aranyes!!

Bé, potser la darrera nit de les vacances; encara no tenim clar si demà farem de tiron fins a casa o pararem en algun lloc, tot depèn del ritme de conducció i de l’hora d’arribada, ens queden menys de 600 quilòmetres...demà decidirem, avui apurem les darreres partides de parxís abans d’anar a dormir...

Pernocta: AC La Garenne - 28,40 € serveis inclosos - (GPS: 44.538540, 6.454496 )
Trajecte acumulat: 2.901 km
Gasoil: 107,44 € (1,22 €/ml)
Peatges: 27,50 €
Àrea/Pàrquing: 28,40 €

Dimarts 29 d'agost: Savines-le-Lac - Bouzigues

10:00 h. i 24º C
trajecte: 367 km

Es nota que estem esgotant les nostres darreres estones de vacances...ja sense cap pressa ens posem en ruta passades les 10:00 h, previ canvi d’aigües al punt de servei del càmping. Finalment conduirem xino-xano i farem nit encara abans de creuar la frontera, el darrer sopar de les vacances serà de clova, previsió de pernocta: Bouzigues.

Dia 29/08: SAVINES-LE-LAC - BOUZIGUES

Tornem a creuar el llac de Serre-Ponçon i pensant que el GPS ens vol ficar per una “drecera” no li fem cas i ens fiquem de caps en el caos circulatori que travessa la vila de Gap, amb incident de trànsit inclòs en el centre de la vila, cosa que endarrereix encara més el nostre ritme. Per sort ha estat una lleugera topada entre dos cotxes...

Superat l’incident i una vegada agafem l’autopista A51 recuperem la velocitat de creuer de LaCargoleta. Allarguem l’hora de parada del dinar per fer-la coincidir amb la ciutat de Aix-en-Provence, però tots els punts marcats com a possibles pàrquings o són inexistents o estan molt allunyats del centre i no ens fan el pes per parar, així que continuem i parem a dinar a la primera àrea de l’autopista que ens ofereix una bona ombra, la calor és sufocant!

Igual que ahir els 37ºC en ruta es converteixen en 41,5ºC quan arribem a Bouzigues i parem el motor...

Havíem previst parar en un centre ostrícola, que està dins dels llocs de parada de FrancePassion, però resulta que tenen “soirée” de degustació i no podem accedir. Per contra al creuar el carrer hi ha una gran explanada ocupada ja per unes quantes autocaravanes, i hi anem cap allà sense perdre temps.

I com a homenatge final de vacances un bon sopar...

Pernocta: Pk Bouzigues - gratuït sense serveis - (GPS: 43.448874, 3.646217)
Trajecte acumulat: 3.268 km
Peatges: 31,20 €
Supermercat: 61,11€
Àrea/Pàrquing: 8,00 € (Montgènevre)

Dimecres 30 d'agost: Bouzigues - Figueres

10:00 h. i 24º C
trajecte: 186 km

I un any més...LaCargoleta ens retorna cap a casa: darrers moments en ruta, parada de rigor a la benzinera La Tortuga, a La Jonquera, per fer el darrer canvi d’aigües i deixar “la màquina” preparada per a la propera sortida.

I, tornem amb molt bon sabor de boca, Eslovènia ens ha agradat molt, un país del tot recomanable i tranquil per a visitar en autocaravana.

Trajecte acumulat: 3.454 km
Gasoil: 77,01 € (1,15 €/ml)
Peatges: 22,90 €
Àrea/Pàrquing: 3,00 € (punt servei La Tortuga)