Aprofitem aquest cap de setmana llarg per fer una petita escapada. No volem fer molts quilòmetres i preparo una sortida inspirada per un post del blog d'uns companys del foro d'ACpasion, Conryluis. Anem cap el Berguedà.
Divendres, 9 d'octubre: Figueres – Navarcles (128 km)
Puntuals, desprès de la feina, ens posem en ruta direcció Navarcles, on tenim previst pernoctar a la seva àrea per autocaravanes.
Durant el tram de camí entre Olot i Vic ens sorprèn el nombre d'autocaravanes que circulen en direcció contraria a la nostra, comentem amb en Manel que pot ser hi ha una trobada en algun punt de la Garrotxa.
Passades les 21:00 h arribem a Navarcles i, contràriament al que esperava, l'àrea està plena, ocupada per quatre autos holandeses (i el seu reguitzell de bicicletes) i una italiana posada al través ocupant el lloc on hi haguessin entrat dos vehicles més...pla B: pernoctem en una gran explanada enfront de l'àrea, que serveix de pàrquing per a la zona lúdica del "Llac".
Endrecem les coses, sopem un pa amb tomata i embotits, i desprès d'una estona de tele anem a gaudir del nostre nou matalàs viscoelàstic! Realment només hem posat una placa de 5 cm sobre l'antic matalàs d'escuma, però quina diferència...
La nit és tranquil·la, les "vigilantes" no detecten cap soroll estrany i dormim plàcidament.
Dissabte, 10 d'octubre: Navarcles – La Pobla de Lillet (105 km)
El dia clareja assolellat, deixem el pàrquing de Navarcles i anem cap a Cardona, tenim un trajecte de 43 km.
Anem cap a la recepció de visitants on ens informen que com avui es una "jornada de patrimoni" podem realitzar la visita lliure de manera gratuita, o triar la visita guiada. Optem per la primera, doncs la diferencia és la explicació històrica de una hora i mitja de durada, i les nenes diuen que millor anar al nostre aire.
Travessem el pati d'armes i trobem el petit claustre, on destaca la decoració escultòrica dels capitells amb cards, blasó dels senyors de Cardona. Escoltem de passada les explicacions que el guia dóna al grup d'avis, i ens assabentem que antigament existia un segon pis, o sobreclaustre, que servia per que els Senyors del castell entressin directament a la tribuna de l'església des del palau sense barrejar-se amb la resta de la gent.
El període de màxim esplendor del castell es va donar entre els segles XI i XV, mentre va ser la residencia dels Senyors de Cardona (coneguts com els "rics senyors de la sal") i el duc de Cardona (anomenat "el rei sense corona", donada la seva influència), i deu la seva situació geogràfica a la necessitat de defensar i controlar l'accès al Salí, aflorament de sal a cel obert explotat des de l'època neolítica.
Accedim a l'església, la col·legiata de Sant Vicenç, considerada com el prototípic del primer romànic català, i consagrada pels voltants de 1040. A finals del s. XVIII, quan el castell es va reconvertir en caserna militar, la comunitat de monjos va ser obligada a abandonar el recinte conventual i l'edificació es va utilitzar com a magatzem, fins que l'any 1931 va ser declarada monument nacional i es va dur a terme una important restauració.
Fem una volta pel perímetre exterior de la basílica, des d'on es pot apreciar la corona de baluards, resultat de les obres de fortificació del castell iniciades a finals del s. XVII i acabades un segle més tard. Un total de set baluards envolten la muntanya, amb murs que poden arribar a tenir més de 4 m. de gruix, i en els respectius terraplens trobem les troneres on s’emplaçaven les peces d’artilleria, amb unes cent boques de foc. En el seu angle exterior se situen les garites o cossos de guàrdia.
Actualment la superfície envoltada pels baluards serveix com a pàrquing pels visitants del castell i hostes del Parador.
Passem per davant de l'església parroquial de Sant Miquel, amb una imponent torre romànica, per la plaça del mercat (encara que avui està poc transitada i només amb una petita paradeta de verdura) i acabem a la Plaça de la Fira, on arribem a bona hora per fer el vermut al solet.
El dia comença sense haver de matinar, tenim temps d'esmorzar tranquil·lament i esperar a les 10:30 h, hora en que el Tren del Ciment comença el seu primer viatge.
Em van dir a la OT que obrien a les 10:00 h. per començar a vendre els bitllets, però estona abans ja s'ha omplert el pàrquing i un munt de gent fa cua a la guixeta, surto cap allà mentre els altres acaben de recollir i passegen a les gosses, que aquesta vegada no ens poden acompanyar.
El tren deixa l'estació ple, i molta gent es queda a la andana esperant al proper viatge. Avui el trajecte ens coincideix amb una visita teatralitzada, i viatgen amb nosaltres Antoni Gaudí i Eusebi Güell.
Diuen que cada dia s'aprèn alguna cosa i avui aprendrem més d'una...
El paquet que hem comprat combina el trajecte en tren i les visites als Jardins Artigas i al Museu del ciment, aquest darrer ja al terme de Castellar de n'Hug.
El tren, o carrilet com el coneixen els habitants de La Pobla, circula pel bell mig dels carrers de la vila cap el seu primer destí, compartint espai amb cotxes i vianants, cosa que ens crida la atenció.
En uns 15 minuts fa la seva parada als Jardins Artigas, on baixa quasi la totalitat del passatge acompanyant als il·lustres personatges. Una altra família i nosaltres continuem viatge fins a final de trajecte: el Clot del Moro, on s'ubica la antiga fàbrica de ciment. Preferim invertir les visites doncs amb la acumulació de gent que s'ha quedat als jardins pensem que no gaudiríem de l'espai.
Al contrari, al Museu fem la visita en solitari, amb les amables i extenses explicacions de la persona responsable del recinte. Primer en una zona d'exposició ens expliquen els origens del material, el ciment Portland (cosa que em transporta a les meves èpoques d'estudiant quan vaig haver de memoritzar el procés i components...), i de com Eusebi Guëll, el conegut empresari i mecenes català, va fundar en aquest lloc la primera fàbrica de ciment Portland de Catalunya a principies del s. XX.
Descobrim també avui que el nom de la fàbrica, Asland, és la composició dos components: ASfalt+portLAND.
La relació d' Antoni Gaudí amb La Pobla va ser deguda a l'encàrrec que va rebre per part de Güell de projectar el Xalet de Catllaràs, com a residencia dels treballadors i enginyers de les mines de Catllaràs, que proporcionaven el carbó per alimentar els forns de la fàbrica.
Durant l'estada de l'arquitecte a la Vall de Lillet va residir a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una pròsprera factoria tèxtil, i com agraïment a l'hospitalitat rebuda va dissenyar els jardins en uns terrenys al cantó de la casa i la factoria, ara coneguts com a Jardins Artigas.
Finalitzat el recorregut per la sala informativa ens posem els cascs i fem un recorregut exterior, a través de les immenses sitges on s'emmagatzemava la pols de ciments i els forns.
La fàbrica va ser operativa fins que els elevats costos de transport de les matèries primeres van deixar de fer-la rentable, l'any 1975, quan es van aturar totes les seves màquines, va ser abandonada i va quedar en l'estat ruïnós amb el que la trobem avui en dia.
El Xalet del Clot del Moro o Xalet Güell, que era on s'allotjava aquest i les visites importants a la fàbrica, avui en dia no visitable i perdut en mig del bosc, va seguir el mateix destí. Sembla increïble com en aquest país no protegim el nostre patrimoni, i moltes edificacions hagin desaparegut o estiguin en un estat lamentable!
Millor sort ha tingut el Xalet de Catllaràs, actualment en procés de restauració, desprès d'haver servit com a refugi i casa de colònies fins a finals dels anys 80
Estat actual Edifici original
Mentre esperem que arribi el tren amb tot el passatge provinent dels jardins aprofitem per "jugar" una estona a ser maquinistes i passatgers del segle passat.
Iniciem el recorregut seguint el sentit de trajecte recomanat en el tríptic informatiu.
Ens aixequem sota un cel tapat.
La idea per avui era parar, de tornada, a Castellar de n'Hug i visitar les Fonts del Llobregat, però finalment ho deixem per una altra ocasió amb més temps i baixem fins a La Vall de Bianya, abans d'arribar a Olot, on parem a fer un "esmorzar de forquilla", pa amb tomata, embotits, i algú es demana botifarra amb all-i-oli! Quasi que ja no ens farà falta dinar...
Escapadeta curta però molt productiva, hem après un munt de coses i hem descobert La Pobla de Lillet, on ben segur que tornarem.
 |
| Àrea AC Navarcles |
 |
| Pàrquing del "Llac" |
A uns quilòmetres de distància de la vila ja divisem la impressionant edificació que la domina des del cim del turó: el Castell de Cardona, antiga morada dels Senyors de la Sal.
Pugem l'estreta i empinada carretera que ens porta fins a les portes del castell, avui en dia reconvertit en Parador de Turisme, i aparquem al lateral del pàrquing ja ocupat per una desena de cotxes. Al moment arriba un autobús amb una excursió d'avis i en Manel ja comença la conya del cap de setmana de que els hi he preparat una sortida de l'Imserso!
Anem cap a la recepció de visitants on ens informen que com avui es una "jornada de patrimoni" podem realitzar la visita lliure de manera gratuita, o triar la visita guiada. Optem per la primera, doncs la diferencia és la explicació històrica de una hora i mitja de durada, i les nenes diuen que millor anar al nostre aire.
Travessem el pati d'armes i trobem el petit claustre, on destaca la decoració escultòrica dels capitells amb cards, blasó dels senyors de Cardona. Escoltem de passada les explicacions que el guia dóna al grup d'avis, i ens assabentem que antigament existia un segon pis, o sobreclaustre, que servia per que els Senyors del castell entressin directament a la tribuna de l'església des del palau sense barrejar-se amb la resta de la gent.
El període de màxim esplendor del castell es va donar entre els segles XI i XV, mentre va ser la residencia dels Senyors de Cardona (coneguts com els "rics senyors de la sal") i el duc de Cardona (anomenat "el rei sense corona", donada la seva influència), i deu la seva situació geogràfica a la necessitat de defensar i controlar l'accès al Salí, aflorament de sal a cel obert explotat des de l'època neolítica.
Accedim a l'església, la col·legiata de Sant Vicenç, considerada com el prototípic del primer romànic català, i consagrada pels voltants de 1040. A finals del s. XVIII, quan el castell es va reconvertir en caserna militar, la comunitat de monjos va ser obligada a abandonar el recinte conventual i l'edificació es va utilitzar com a magatzem, fins que l'any 1931 va ser declarada monument nacional i es va dur a terme una important restauració.
L'altar major es troba elevat i per unes escales podem accedir a la part inferior, la cripta, dividida en tres naus per dues fileres columnes.
Fem una volta pel perímetre exterior de la basílica, des d'on es pot apreciar la corona de baluards, resultat de les obres de fortificació del castell iniciades a finals del s. XVII i acabades un segle més tard. Un total de set baluards envolten la muntanya, amb murs que poden arribar a tenir més de 4 m. de gruix, i en els respectius terraplens trobem les troneres on s’emplaçaven les peces d’artilleria, amb unes cent boques de foc. En el seu angle exterior se situen les garites o cossos de guàrdia.
Actualment la superfície envoltada pels baluards serveix com a pàrquing pels visitants del castell i hostes del Parador.
Com l'interior del palau no és visitable doncs està reconvertit i ocupat per les dependències de l'Hotel/Parador, cosa que fa que trobem la visita una mica pobre, anem cap a la Torre Mestre, coneguda com a "Torre de la Minyona".
La torre (s. XI), situada a la part més alta del turó, de planta circular amb una alçada original de 25 m. i 10,50 m. de diàmetre tenia una funció de talaia de vigilància. Posteriorment, durant la Guerra del Francès, per evitar que servís de referència de tir per l'artilleria en cas de setge es va retallar quedant tal i com la veiem avui, amb una alçada de 12,50 m.
El sobrenom de Torre de la Minyona es deu a una llegenda del s. XVIII, on es narren els amors d'una de les filles des vescomtes de Cardona, la Minyona, amb un cabdil musulmà.
Des de dalt veiem la panoràmica de la ciutat, a peus de la muralla, i al fons la Muntanya de Sal, que visitarem aquesta tarda.
Com és d'hora decidim baixar fins al centre de la vila per l'antic camí que la comunicava amb el castell, amb un traçat de rampes empedrades fent ziga-zagues i amb unes pendents considerables.
Parem a comprar pa a la primera fleca que trobem, només d'arribar al centre, i aprofitem per fer un "tent en peu" amb uns croissanets de frankfurt boníssims.
Passem per davant de l'església parroquial de Sant Miquel, amb una imponent torre romànica, per la plaça del mercat (encara que avui està poc transitada i només amb una petita paradeta de verdura) i acabem a la Plaça de la Fira, on arribem a bona hora per fer el vermut al solet.
El Centre Històric de Cardona va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1992, i els seus orígens es remunten a la primera meitat del s. IX quan es va formar un petit nucli urbà al voltant del mercat que es celebrava a peus de la muntanya del castell.
Tornem bufant, ara de pujada, cap a la auto. Anirem a dinar al pàrquing de les mines de sal, reconvertides aquestes en el Parc Cultural de la Muntanya de Sal.
Quan arribem vaig directament a comprar les entrades, doncs m'han comentat a la OT del castell que era un cap de setmana on es preveia forta afluència. Reservo tanda per a la visita de les 15:30 h.
I mentre preparo el dinar tinc la finestra amb vistes al Castell de Cardona, petits luxes de viatjar en autocaravana.
Sortim 10 minuts abans de l'hora prevista per la visita i anem cap el punt de trobada, on un petit tren ens baixarà per un camí amb forta pendent cap a la Vall Salina.
La guia ens fa una explicació dels orígens del diapir i de la seva explotació, a cel obert fins a principis del s. XX quan es va començar a perforar i extreure la sal potàssica.
Anem cap a l'interior de la muntanya, i encara que avui en dia només es visitable la primera planta de la galeria ens explica que l'any 1990 quan es tenca l'explotació de la mina s'havia assolit una profunditat d'excavació de més de 1.300 m., el que li atorgava la condició de mina més fonda del país.
Podem apreciar la diferència de color i textures de les galeries segons es tracta de sal comú, sal magnèsica o sal potàssica.
Al contrari del que pot semblar a qualsevol profà en la matèria, com nosaltres, la importància de l'explotació minera no va ser deguda a l'extracció de sal comú, si no que la mina va ser comprada als descendents dels antics senyors de Cardona, en aquell moment el Duc de Medinacelli, l'any 1923 per la companyia Unión de Explosivos Río Tinto, i dos anys més tard va començar l'extracció de sal potàssica, element utilitzat en la fabricació de la pólvora.
La visita finalitza a l'anomenada "cova Sixtina" en referència a la famosa capella.
Tornem a la auto i sortim en direcció a La Pobla de Lillet, ja al Berguedà. Tenim un trajecte d'uns 60 km.
Quan passem Berga, comencem a veure venedors de bolets a peus de la carretera, amb la mala sort que tots queden al voral contrari. Al final en Manel opta per recular en una rotonda i parar a comprar uns rovellons per sopar, fan una bona pinta!
Porto les coordenades de dos pàrquings, quan arribem mirarem quin d'ells ens convenç més, un és el pàrquing de l'estació del Tren del Ciment, però em fa por que per la nit quedi molt solitari, a les afores del poble.
La sorpresa és majúscula quan arribem i potser hi ha una vintena d'autocaravanes! Deu haver alguna trobada...ens posem en un dels extrems, així ens anirà millor per treure les gosses. Estan marxant els darrers cotxes de la gent que arriba amb el petit tren.
Preguntem als veïns del cantó, però ells estan igual que nosaltres. Ens comenten que a l'altre cantó de poble han vist al passar que han habilitat una gran explanada d'herba com a pàrquing, doncs hem tingut la sort de que aquest cap de setmana la vila celebra la 25ª Fira del Bolet i el Boletaire i que està molt més a prop del centre que aquest. Decidim anar a aparcar allà desprès de consultar a la OT de l'estació els horaris per les visites de demà.
Hi ha un parell d'autocaravanes més i la resta són cotxes. Desestimem la opció de pernoctar aquí, encara que el lloc és ampli i tranquil, doncs encara que no es preveu pluja no ens arrisquem a la possibilitat de quedar-nos clavats a l'herba.
Donem el sopar a les gosses i baixem cap el centre.
El poble ens sorprèn, esta molt animat amb un munt de gent pel carrer, i comentem que no serà la darrera vegada que vinguem per aquí.
Ens arribem al pavelló on fan una fira de degustació de vermut. Al poble hi ha una empresa que en fabrica de manera artesana, tenen una petita bodega al cantó de un autoservei del mateix nom, fa bona pinta però se'ns fa tard...tornarem demà.
Tornem cap el pàrquing de l'estació i preparem el sopar, un mix amb les sobres de la nevera de casa i els rovellons amb all i julivert!
Dormim fresquets, amb la remor del Llobregat, que discorre a la part posterior del pàrquing.
Diumenge, 11 d'octubre: La Pobla de Lillet
El dia comença sense haver de matinar, tenim temps d'esmorzar tranquil·lament i esperar a les 10:30 h, hora en que el Tren del Ciment comença el seu primer viatge.
Em van dir a la OT que obrien a les 10:00 h. per començar a vendre els bitllets, però estona abans ja s'ha omplert el pàrquing i un munt de gent fa cua a la guixeta, surto cap allà mentre els altres acaben de recollir i passegen a les gosses, que aquesta vegada no ens poden acompanyar.
 |
| Vista del pàrquing des del tren |
Diuen que cada dia s'aprèn alguna cosa i avui aprendrem més d'una...
 |
| Pujant cap a La Pobla-Centre |
El tren, o carrilet com el coneixen els habitants de La Pobla, circula pel bell mig dels carrers de la vila cap el seu primer destí, compartint espai amb cotxes i vianants, cosa que ens crida la atenció.
En uns 15 minuts fa la seva parada als Jardins Artigas, on baixa quasi la totalitat del passatge acompanyant als il·lustres personatges. Una altra família i nosaltres continuem viatge fins a final de trajecte: el Clot del Moro, on s'ubica la antiga fàbrica de ciment. Preferim invertir les visites doncs amb la acumulació de gent que s'ha quedat als jardins pensem que no gaudiríem de l'espai.
Al contrari, al Museu fem la visita en solitari, amb les amables i extenses explicacions de la persona responsable del recinte. Primer en una zona d'exposició ens expliquen els origens del material, el ciment Portland (cosa que em transporta a les meves èpoques d'estudiant quan vaig haver de memoritzar el procés i components...), i de com Eusebi Guëll, el conegut empresari i mecenes català, va fundar en aquest lloc la primera fàbrica de ciment Portland de Catalunya a principies del s. XX.
Descobrim també avui que el nom de la fàbrica, Asland, és la composició dos components: ASfalt+portLAND.
La relació d' Antoni Gaudí amb La Pobla va ser deguda a l'encàrrec que va rebre per part de Güell de projectar el Xalet de Catllaràs, com a residencia dels treballadors i enginyers de les mines de Catllaràs, que proporcionaven el carbó per alimentar els forns de la fàbrica.
Durant l'estada de l'arquitecte a la Vall de Lillet va residir a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una pròsprera factoria tèxtil, i com agraïment a l'hospitalitat rebuda va dissenyar els jardins en uns terrenys al cantó de la casa i la factoria, ara coneguts com a Jardins Artigas.
Finalitzat el recorregut per la sala informativa ens posem els cascs i fem un recorregut exterior, a través de les immenses sitges on s'emmagatzemava la pols de ciments i els forns.
La fàbrica va ser operativa fins que els elevats costos de transport de les matèries primeres van deixar de fer-la rentable, l'any 1975, quan es van aturar totes les seves màquines, va ser abandonada i va quedar en l'estat ruïnós amb el que la trobem avui en dia.
 |
| Imatge del Xalet Güell |
Mentre esperem que arribi el tren amb tot el passatge provinent dels jardins aprofitem per "jugar" una estona a ser maquinistes i passatgers del segle passat.
En el trajecte de baixada se'ns afegeix un grup de jubilats als que han pujat en autocar i han fet la visita abans que nosaltres, cosa que li serveix de mofa a en Manel per ficar-se amb mi!
Dinem, fem una estona de pausa mentre en Manel mira la F1 i per la tarda fem la segona part de la visita, anem als Jardins Artigas.
Estem atents al trenet que durant aquests dos dies de la Fira del Bolet enllaça l'estació del Carrilet amb el centre del poble i tan punt el veiem arribar anem cap allà. Des del centre pugem caminant fins els jardins, en uns 15 minuts hi som, encara que la pujada a ple sol i desprès de dinar ens deixa una mica tocats, bé sobre tot a mi!
Tot i no trobar la multitud d'aquest matí els jardins estan força concorreguts, però aquesta petita joia modernista amagada entre la vegetació es mereix un passeig tranquil i reposat, i ens ho agafem amb calma.
Des de la part baixa dels jardins divisem el Pont dels Arcs, que travessa el Llobregat, i les escales que pugen ja a l'altre cantó de riu cap a l'entrada original del recinte.
La Glorieta, símbol emblemàtic dels jardins, ens vigila des d'un pronunciat tallant de roca.
Els dos primers elements peculiars que trobem són la Font de la Cascada i la Font del Bou.
Baixem a La Gruta, on es troba la Font de la Magnèsia que originàriament donava nom als jardins, i pujant el Pont de l'Arc Coix arribem a la part alta dels jardins.
Sembla que la gent ha començat a marxar i el darrer tram del passeig el podem gaudir quasi en solitud, imaginant com ara fa un segle una família adinerada gaudia privadament de tot aquest paratge, on en Gaudí també va incloure un Berenador, on els propietaris passaven les caloroses tardes d'estiu.
Fins i tot ens podem dedicar a una estona de "sessió fotogràfica"
Finalment, creuem el Pont dels Arcs, deixem enrere els Jardins Artigas i refem el camí de baixada seguint la estreta via del Carrilet fins al centre de La Pobla.
Just ens dona temps de fer una petita volta per la vora del riu quan veiem passar el trenet que hem d'agafar per tornar cap al pàrquing. Anem cap allà.
El dia ha estat intens, i encara que teniem la intenció de tornar al centre per sopar una pizza, tots unànimement votem per quedar-nos a la auto, on acabem de passar tranquil·lament la tarda.
En Manel aprofita l'estona per acabar la instal·lació de les tires de llums led que tenia preparades: una blanca per la caputxina de les nenes, on els dos focus originals no donaven gaire llum, i una blava sobre la finestra del menjador com a "llum d'ambient".
Dilluns, 12 d'octubre: La Pobla de Lillet - Figueres (103 km)
Ens aixequem sota un cel tapat.
La idea per avui era parar, de tornada, a Castellar de n'Hug i visitar les Fonts del Llobregat, però finalment ho deixem per una altra ocasió amb més temps i baixem fins a La Vall de Bianya, abans d'arribar a Olot, on parem a fer un "esmorzar de forquilla", pa amb tomata, embotits, i algú es demana botifarra amb all-i-oli! Quasi que ja no ens farà falta dinar...
Escapadeta curta però molt productiva, hem après un munt de coses i hem descobert La Pobla de Lillet, on ben segur que tornarem.