Aquesta "diada" tornem a La Cerdanya, però com tenim un deute pendent amb les nenes des de l'any passat haurem de cedir i passar unes hores a Andorra, així tothom està content: un mix de botigues i relax a la natura, sense deixar de cantó la gastronomia...
Dijous, 10 de setembre: Figueres – La molina (120 km)
Com tothom plega puntual de la feina, i ja està tot a punt a "LaCargoleta", a les 19:30 h deixem enrere Figueres amb direcció a La Molina. Havíem pensat anar a dormir a l'àrea de la Seu d'Urgell, però com es farà tard i tampoc és qüestió d'estressar-se farem nit al pàrquing P2 de l'estació d'esquí, on tot l'any hi ha una zona, a la part alta, destinada a les autocaravanes.
En aquesta sortida també s'afegeix l'Alex, que ja és un habitual...i la Núria ben contenta de tenir a la seva "víctima" preferida!
Passades les 21:30 h (tal com marcava el GPS) arribem a destí, desprès de superar la Collada de Toses.
En el pàrquing de cotxes hi ha pocs més dels que pertanyen a l'estació i una única camper a la zona alta, estarem tranquils sota un cel estrellat.
Fem un sopar ràpid, pa amb tomata i embotits i mirem una estona la tele.
Enmig del silenci i la foscor dormim plàcidament.
Divendres, 11 de setembre: La Molina – Andorra - Puigcerdà (143 km)
Ens aixequem aviat, doncs volem passar la frontera a primera hora i pujar a aparcar a la zona reservada per autocaravanes del pàrquing del centre d'Andorra la Vella. Tenim un trajecte de 73 km.
Creuem la frontera sense incidents, ni tan sols ens miren.
El GPS ens porta fins el centre d'Andorra, però ens fa fer un parell de voltes fins que localitzem el nostre pàrquing (P9 "Parc Central") doncs l'accès queda una mica amagat. (GPS: 42.506241, 1.527226)
De les 19 places reservades per autocaravanes, només una està ocupada. Tot i que és d'agrair tenir un pàrquing a la nostra disposició, les places són molt justes pels nostres vehicles, ens queda quasi mig morro fora de la plaça, envaint el carril de pas...però se suposa que no serem els primers a estar aquí, així que la deixem en la zona que sobresurt menys. El talús de terra de la zona posterior no ens deixa anar més enrere.
No està permesa la pernocta.
Ara, ja col·locats, esmorzem.
Des de el pàrquing seguim els indicadors de "Centre Vila", que ens porten a passar per la Oficina Nacional de Turisme i aprofito per entrar a comprar una guia de senderisme que vaig veure en un article de ON ROAD: Camins d'Andorra(5€). I de casualitat ens trobem també fent cua a l'Alba Pons i la seva família, xerrem una estona, i doble casualitat que en Josep Mª, el seu pare, serà el profe de gimnàs de la Núria...li dic que ja la pot espavilar!!
Pugem per un ascensor fins a la plaça de on trobem la Casa de la Vall, una edificació del s. XVI, anterior seu del Consell General Andorrà.
Els basars i botigues d'electrònica s'encadenen un darrera l'altra, però els seus aparadors atapeïts han perdut l'atracció que tenien en l'època daurada de les "compres a Andorra", ara quasi es veuen com a relíquies del passat i ens fa mala espina que cap d'ells marqui els preus dels productes.
Anem carrer amunt, mirant i mirant, fins arribar a la zona amb botigues de roba i perfumeries. Aprofitem per carregar d'aromes, que en això encara val la pena comprar aquí, ens estalviem uns bons euros.
Quan ens cansem de fer els "mirons" ens parem a fer el vermut al Lizarran, tot seguit tornem a la auto per anar fins el supermercat River, on omplirem el rebost, que aquestes vacances ha quedat tremolant...
A aquesta hora, passat el migdia el pàrquing està ple de cotxes i només queden un parell de places per autos. Pago encara no 6 € a la màquina i sortim.
En 15 minuts ens plantem al parquing del River, que disposa de punt de servei per autocaravanes (GPS: 42.453402, 1.486033)
Primer dinem, al "self-service", i desprès tots cap al supermercat a omplir el carro!
Amb el tiquet de compra ens donen un val de descompte per la benzinera, i l'aprofitem encara que ens entra poc més de 1/4 de dipòsit...ens sembla increïble posar gasoil a 0,88 €/l, que amb el descompte es queda en 0,85€/l!!!
I ja cap al darrer destí del dia, anem a passar el cap vespre a Puigcerdà. Aparquem on sempre, a la part de darrera de l'estany.
Passem la resta de tarda de relax, les nenes juguen amb les gosses i un frisbee, que tot s'ha de dir que en acabar no queda en molt bones condicions, amb la fal·lera per agafar-lo queda amb unes quantes marques dels ullals...la Mica és la campiona, l'agafa la majoria de les vegades al vol!
Nosaltres mirem una estona la tele, i veiem com es va acabant d'omplir la Meridiana amb la gent que participa a la Via Lliure, la marea humana és impressionant.
Desprès de deixar les gosses sopades i de "guardia" a la auto baixem cap al centre. Fem un volt i aprofitem per comprar un sortit de carn per a la barbacoa de demà.
Tenim taula reservada per sopar al Franfurt Medieval, que han canviat de local i ara estan instal·lats al local de l'antic casino. Per fer temps fem uns albariños al Sol i Sombra, a la plaça principal. Les braves i els pebrots de Padron son un "vist-i-no-vist", quan acabo de fer les fotos i passar-les per watshapp ja no em queda res!! Havia demanat lacon, que el fan molt bo, però em diuen que encara fa massa calor, que ara quan comenci la fresca començaran amb les tapes més contundents.
I desprès de l'aperitiu anem a comprar uns quants bolets, ceps i rovellons, que ens havíem descuidat, per si demà no en trobem per les vores del càmping.
Ara si, acabem el dia sopant uns "mazos" al Franfurt Medieval, el nou local és molt ampli, el menjar continua sent bo, i surt bé de preu.
La Núria es manté fidel a les seves patates "tallarines" i aletes de pollastre.
Per una vegada...ens aixequem sense pressa!
Bé, tots menys en Manel, que sempre salta del llit aviat, i marxa una estona amb les gosses. La resta fem el ronso fins passades les 9:00 h.
Esmorzem i quan ho tenim tot endreçat marxem cap al càmping Pla de Barrès. De camí parem al Carrefour de la sortida de Puigcerdà a comprar patates, per fer-les al caliu amb el carbó que quedi de fer la carn.
Cap a les 11:00 h arribem a Pla de Barrès, triem parcel·la i pago l'estada (3 adults + 1 jove + 1 nen + 4 gosses + electricitat = 32,60 €)
Creuem la frontera sense incidents, ni tan sols ens miren.
El GPS ens porta fins el centre d'Andorra, però ens fa fer un parell de voltes fins que localitzem el nostre pàrquing (P9 "Parc Central") doncs l'accès queda una mica amagat. (GPS: 42.506241, 1.527226)
De les 19 places reservades per autocaravanes, només una està ocupada. Tot i que és d'agrair tenir un pàrquing a la nostra disposició, les places són molt justes pels nostres vehicles, ens queda quasi mig morro fora de la plaça, envaint el carril de pas...però se suposa que no serem els primers a estar aquí, així que la deixem en la zona que sobresurt menys. El talús de terra de la zona posterior no ens deixa anar més enrere.
No està permesa la pernocta.
Ara, ja col·locats, esmorzem.
Des de el pàrquing seguim els indicadors de "Centre Vila", que ens porten a passar per la Oficina Nacional de Turisme i aprofito per entrar a comprar una guia de senderisme que vaig veure en un article de ON ROAD: Camins d'Andorra(5€). I de casualitat ens trobem també fent cua a l'Alba Pons i la seva família, xerrem una estona, i doble casualitat que en Josep Mª, el seu pare, serà el profe de gimnàs de la Núria...li dic que ja la pot espavilar!!
Pugem per un ascensor fins a la plaça de on trobem la Casa de la Vall, una edificació del s. XVI, anterior seu del Consell General Andorrà.
Passada l'església de Sant Esteve d'Andorrra la Vella i el actual Comú d'Andorra, comencem el carrer "de les botigues"
Els basars i botigues d'electrònica s'encadenen un darrera l'altra, però els seus aparadors atapeïts han perdut l'atracció que tenien en l'època daurada de les "compres a Andorra", ara quasi es veuen com a relíquies del passat i ens fa mala espina que cap d'ells marqui els preus dels productes.
Anem carrer amunt, mirant i mirant, fins arribar a la zona amb botigues de roba i perfumeries. Aprofitem per carregar d'aromes, que en això encara val la pena comprar aquí, ens estalviem uns bons euros.
Quan ens cansem de fer els "mirons" ens parem a fer el vermut al Lizarran, tot seguit tornem a la auto per anar fins el supermercat River, on omplirem el rebost, que aquestes vacances ha quedat tremolant...
A aquesta hora, passat el migdia el pàrquing està ple de cotxes i només queden un parell de places per autos. Pago encara no 6 € a la màquina i sortim.
En 15 minuts ens plantem al parquing del River, que disposa de punt de servei per autocaravanes (GPS: 42.453402, 1.486033)
Primer dinem, al "self-service", i desprès tots cap al supermercat a omplir el carro!
Amb el tiquet de compra ens donen un val de descompte per la benzinera, i l'aprofitem encara que ens entra poc més de 1/4 de dipòsit...ens sembla increïble posar gasoil a 0,88 €/l, que amb el descompte es queda en 0,85€/l!!!
I ja cap al darrer destí del dia, anem a passar el cap vespre a Puigcerdà. Aparquem on sempre, a la part de darrera de l'estany.
Passem la resta de tarda de relax, les nenes juguen amb les gosses i un frisbee, que tot s'ha de dir que en acabar no queda en molt bones condicions, amb la fal·lera per agafar-lo queda amb unes quantes marques dels ullals...la Mica és la campiona, l'agafa la majoria de les vegades al vol!
Nosaltres mirem una estona la tele, i veiem com es va acabant d'omplir la Meridiana amb la gent que participa a la Via Lliure, la marea humana és impressionant.
Desprès de deixar les gosses sopades i de "guardia" a la auto baixem cap al centre. Fem un volt i aprofitem per comprar un sortit de carn per a la barbacoa de demà.
Tenim taula reservada per sopar al Franfurt Medieval, que han canviat de local i ara estan instal·lats al local de l'antic casino. Per fer temps fem uns albariños al Sol i Sombra, a la plaça principal. Les braves i els pebrots de Padron son un "vist-i-no-vist", quan acabo de fer les fotos i passar-les per watshapp ja no em queda res!! Havia demanat lacon, que el fan molt bo, però em diuen que encara fa massa calor, que ara quan comenci la fresca començaran amb les tapes més contundents.
Ara si, acabem el dia sopant uns "mazos" al Franfurt Medieval, el nou local és molt ampli, el menjar continua sent bo, i surt bé de preu.
La Núria es manté fidel a les seves patates "tallarines" i aletes de pollastre.
Dissabte, 12 de setembre: Puigcerdà - Pla de Barrès (26 km)
Per una vegada...ens aixequem sense pressa!
Bé, tots menys en Manel, que sempre salta del llit aviat, i marxa una estona amb les gosses. La resta fem el ronso fins passades les 9:00 h.
Esmorzem i quan ho tenim tot endreçat marxem cap al càmping Pla de Barrès. De camí parem al Carrefour de la sortida de Puigcerdà a comprar patates, per fer-les al caliu amb el carbó que quedi de fer la carn.
Cap a les 11:00 h arribem a Pla de Barrès, triem parcel·la i pago l'estada (3 adults + 1 jove + 1 nen + 4 gosses + electricitat = 32,60 €)
Ens posem a la parcel·la 29, a la mateixa zona de sempre, i en Manel baixa el tendall mentre la Núria m'ajuda a posar el terra de lona i la taula. Avui acampem en tota regla!
Les nenes surten amb l'Alex a ensenyar-li el riu i la zona on l'any passat van intentar fer una cabana de troncs.
Nosaltres ens posem mans a l'obra amb el dinar, en Manel s'encarrega de començar a preparar el foc i jo netejo els bolets i poso un pica-pica.
Ens posem les botes...i desprès una bona sobretaula a l'ombra, fa molt bon dia.
El dia es desperta assolellat, cosa que ens va perfecte perquè de seguida tenim el tendal eixut.
Les nenes surten amb l'Alex a ensenyar-li el riu i la zona on l'any passat van intentar fer una cabana de troncs.
Nosaltres ens posem mans a l'obra amb el dinar, en Manel s'encarrega de començar a preparar el foc i jo netejo els bolets i poso un pica-pica.
Ens posem les botes...i desprès una bona sobretaula a l'ombra, fa molt bon dia.
Jo no tinc escapatòria i he de fer unes partides de petanca amb la Núria, mentre els altres comencen a dormitar, és l'hora de la migdiada.
La tarda està destinada a una petita ruta pels voltants del càmping a veure si trobem algun bolet.
Seguim el camí que va paral·lel al riu fins a la tanca que separa la zona de pastura lliure. Ens hem de parar una estona mentre les gosses gaudeixen banyant-se pel rierol i l'Alex no deixa de fer fotos amb la seva nova càmera.
Enfilem el caminet on comença el "sentier de Glaciers" i ens endinsem al bosc, sota uns avets enormes. L'Alex es queixa que no pot fer bones fotos, que no te llum! i torna cap al riu (només falta que es perdi i l'haguem d'anar a rescatar a la tornada!!!)
Caminem una bona estona, però no tenim gaire sort amb els bolets...la majoria estan corcats, hi ha molta humitat. La nostra collita consisteix en un cep i uns quants rovellons.
Sentim un parell de trons i en Manel diu que aquesta nit ploura, però no triga tant, comença ja. Apretem el pas però cada vegada cau més fort. Per sort el gps de muntanya ens indica la direcció per anar directes cap el càmping.
Baixant bosc a través veiem, al lluny, dos cérvols. Són com un miratge, jo els veig, en Manel ja només veu el segon, i les nenes que venen darrera ja no els veuen.
No queda gaire camí i amaina.
Quan estem molt a prop de la tanca que delimita la zona de pastura lliure sento un soroll i de cop, abans que el cervell pugui identificar-lo, una manada de cavalls surten de darrera d'uns arbres. Ja sabem que els cavalls no fan res, però instintivament penso en les gosses i que pot ser que els cavalls s'espantin al veure-les i algun pot deixar anar una guitza.
En Manel, amb la Nana, s'han quedat una mica enrere. Dic a les nenes que reculin a poc a poc per amagar-nos sota uns arbres baixos, cridem a les gosses i, per una vegada, vénen al moment.
Al contrari del que pensava, no passen de llarg, si no que venen cap a nosaltres, i quan anem tirant enrere un parell d'ells fan la volta i ens rodegen... La Núria està molt espantada, ha quedat una mica separada, li dic que no cridi que encara els atraurà més, mentre aguanto a la Beti i la Mica, per que no es separin de mi.
De cop, tal com han vingut es comencen a marxar...ufff.
La Sandra, que es la que estava més endavant ve nerviosa, recriminant que l'hem deixat sola, però contenta per que diu que ha tocat el cavall. Es veu que un ha anat cap a ella i quan no ha pogut recular més se li ha menjat el manat d'herbes que portava a la mà per espantar els mosquits!
Suposem que estan acostumats a trobar gent i que potser els hi donen menjar, o que han confós el xiulet que fa servir en Manel per cridar a les gosses amb l'avís del seu amo...ja tenim, la anècdota del cap de setmana, i les nenes tornen ràpidament a explicar-ho a l'Alex.
Quan arribem a la autocaravana comença a ploure un altre cop, aquesta vegada molt fort. El tendal ja està moll, així que no el recollim, esperarem a veure si para i s'eixuga abans d'anar a dormir. Però no para, i hem d'acabar traient la barbacoa de gas per fer el sopar, tenim uns bons talls de xurrasco i panxeta.
Cap el tard, abans d'anar a dormir, recollim el tendal, encara humit.
El temps ha canviat totalment, el cel està serè i molt estrellat! Al càmping tot és foscor i silenci.
Diumenge, 13 de setembre: Pla de Barrès - Figueres (158 km)
El dia es desperta assolellat, cosa que ens va perfecte perquè de seguida tenim el tendal eixut.
Desprès d'esmorzar tranquil·lament recollim tot, i deixem Pla de Barrès. Tornem a posar direcció a Puigcerdà, on farem temps passejant pel seu mercat. A les 14:00 h tenim taula reservada al típic restaurant La Corba, antigament Hotel-Balneari.
 |
| Camí de Puigcerdà |
Ens entretenim una estona a l'estany, fent fotos, i baixem fins a la plaça del mercat a fer un volt.
A les dues en punt estem a la porta de La Corba, un bon final per aquesta escapada per La Cerdanya: una fusta d'embotits...
En Manel s'ho repensa...
I els "nens" es demanen sopa de galets!
